L’abril de fa quaranta anys

Ens diuen que fa just 40 anys hi havia a Catalunya 5 milions d’habitants. Tots estaven preparant-se per al gran viatge. Es veu que les botigues de maletes van fer el seu agost a l’abril, es van acabar totes les existències. Els indocumentats podeu pensar que feien les maletes per anar a emigrar com ho feien els seus avis fugint de la fam. No, en aquells temps arribaven molts immigrats a Catalunya. Els que diuen ara que estaven fent les maletes eren gent més aviat benestant. Pel que ens narren els exmelenuts es va fer un dispositiu especial Barcelona-París, una gegantesca operació de trasllat massiu només comparable al creuament de milions de magrebins per l’estret de Gibraltar a l’estiu.

Efectivament estaven fent les maletes per anar-se’n a La Sorbonne, una curiosa universitat francesa on durant un mes hi havia més catalans que francesos. No entenc a més la dèria dels catalans d’anar a una universitat on aquells dies no feien classes. O potser era per això? D’aquí ve que els del maig del 68 no sàpiguen quasi res i les poques coses que saben les saben malament. Entre anar a universitats tancades i fer vagues estudiantils no els va quedar temps per aprendre. Potser per aquesta enorme confusió intel·lectual pretenien fer revolucions a l’abadia de Montserrat. Altres creien que el millor era el marxisme-leninisme-maoisme i que calia implantar aquest sistema com ho feien a Albània o a Cambodja. Sort que es fumaven molts porros i no tenien temps per a res, perquè si no, haurien acabat per pelar-nos a tots per llegir llibres. En aquest ambient que ens han explicat només hi ha una petita dificultat explicativa la cançó més escoltada el mes d’abril de 1968 va ser La La La de Massiel que com tothom sap és l’himne revolucionari de la Internacional situacionista. La segona cançó més escoltada era Cállate niña dels PIC-NIC.

El mes de maig de 1968 va ser a Catalunya un mes normal. Fer-nos creure ara una altra cosa és atemptar contra la llei de la gravetat. En altres indrets podien somiar en la construcció de nous mons produïts en mentalitats enterbolides per substàncies estranyes, aquí l’únic somni possible era acabar amb la dictadura. I el somiaven pocs.