Els mitjans de comunicació de Catalunya han creat la figura del català emprenyat. En els darrers mesos han estat milers els articles que s’han escrit sobre el desgast que tindria el PSC -i molt especialment al Baix Llobregat- per l’assumpte de rodalies. A les tertúlies els opinadors habituals -que tenen en comú no agafar mai cap tren- deien el mateix. Com s’ha vist, el desgast ha estat augmentar quatre diputats i el català emprenyat s’ha demostrat que és un individu que viu als mitjans de comunicació però que no té res a veure amb el carrer i que no s’assabenta del que pensen els catalans.
En la meva modesta opinió, però fonamentada en fonts del carrer Nicaragua, els dirigents del PSC han après la lliçó. Es diu que a l’honorable president José Montilla no li agrada sortir als mitjans de comunicació i passa desapercebut. No és cert, el problema és que no té temps. En realitat s’amaga un gran secret, el secret que explica el perquè el PSC li van tan bé les nits electorals de les eleccions generals. Es veu que des de dilluns passat els dirigents del PSC es posen la roba de feina i se’n van així disfressats a treballar des que surt el sol a Montcada. A Montcada? Sí, el mite del català emprenyat va sortir després de l’embolic de la sortida sud dels trens de rodalies a l’alçada de l’Hospitalet, ara es tracta d’anar preparant més esvorancs a la sortida nord de la Renfe per tal que petin d’aquí a tres anys. Arribaran als 30 diputats. Segur.
Per cert algú em pot explicar si quasi tots els partits han perdut votants per què es diu que els votants d’ERC han anat al PSC o a CiU? Només 90.000 dels 341.000 vots que va perdre ERC poden anar al PSC, CiU n’ha perdut 60.000 i IC 50.000. En fi, no entenc com els polítics poden córrer tant a l’hora d’analitzar els resultats i prendre decisions. Jo necessitaria almenys dos mesos.
I finalment, què es prenen els creadors dels eslògans del PSC? “Si tu no hi vas ells tornen”, resumeix perfectament el sentiment general dels catalans. Tenien raó, de fet han estat a punt de tornar, ha anat d’un pèl. Però hi ha gent que treballa calladament a Montcada pensant en el 2012…
Categories: Diari de Girona
Etiquetat: Catalunya, eleccions, política
Mariano Rajoy, en un acte de desesperació total i mancat de qualsevol principi ètic, ha llançat una oferta electoral: es tracta de fer als immigrats un contracte per punts. Una de les coses que a parer seu comptarà molt serà que s’adoptin els costums espanyols. Després d’una llarga investigació sobre els costums espanyols n’he fet una llista que exposo, per si de cas guanya el candidat de l’extrema dreta de centre. Als nacionalistes catalans si ho desitgen els puc fer una llista similar, però en aquesta columna no hi caben tants costums.
Per exemple, els que han vingut a guanyar-se la vida s’han d’acostumar a fer la siesta; a fer i menjar-se paelles amb arròs covat i dir que son boníssimes, autèntic esport nacional; a arribar tard a tot arreu; no llegir mai un diari; parlar alt i cridar molt; no respectar mai el torn de paraula en una reunió; conduir insultant els altres conductors i més si són dones; dir paraulotes tota l’estona; intentar no pagar impostos i exigir drets i considerar que no es té cap obligació; estar de mala llet sempre; criticar tots els polítics però votar els corruptes; en cas de suspensos dels fills fotre la culpa al mestre, a l’escola, a l’Ajuntament o a la Generalitat; veure la televisió cinc hores diàries i una mica més el dissabte i el diumenge; no llegir mai un llibre; dir que ets catòlic però no practicant, en general ser-ho tot i no practicar res; no associar-se ni pagar cap quota a entitat ja que ningú és de fiar; no estar sindicat excepte quan es tenen problemes laborals, llavors tots correm cap a CCOO o UGT.
Aviso que jo sóc totalment contrari als costums espanyols i molt menys partidari encara que els immigrats els facin seus, ara que amb els nouvinguts teníem una oportunitat de canviar cap a bé ho espatllarem. Crec sincerament que els nous catalans ens podrien aportar una visió de mirall i millorar molts aspectes de la nostra vida social.
Cinc minuts després d’una victòria electoral del PP ja em veig sol·licitant, i amb mi tots els catalans excepte els del PP i els de CiU, la ciutadania anglesa a Gibraltar. Els de CiU es poden plantejar encara la possibilitat de pactar amb el centre de l’extrema dreta?
Categories: Diari de Girona
Etiquetat: eleccions, immigració
