Als darrers mesos s’ha generat en els opinadors del país una idea que poc a poc va fent forat, es tracta de dir que Catalunya està en una crisi galopant i en decadència. Aquesta és inicialment un idea expressada per CiU que poc a poc es va estenent al circ mediàtic. Altres crítics més moderats diuen que l’esquerra no té relat.
D’entrada si fos cert que Catalunya està en crisi caldria que els regionalistes conservadors s’ho fessin mirar, un cop has governat durant 23 anys, hom esperaria que la construcció hagués estat més sòlida. Sembla que ells mateixos diuen que no.
En totes les coses que han petat als darrers temps hi ha un comú denominador: la manca d’inversió durant molt anys. Ni en la xarxa elèctrica, ni en rodalies, ni el TGV, ni en els hospitals, ni en l’escola, ni a l’aeroport hi ha hagut la inversió necessària. Els que fa deu anys dèiem que era escandalosament baixa la inversió social en referència al PIB a Catalunya, se’ns contestava des del govern de CiU que no teníem raó. Ja ningú recorda que estàvem al 17% en despesa social/PIB? Ja ningú recorda que al pacte del Majèstic no hi va haver res de finançament de les infraestructures? Ja ningú recorda que quan entra el govern Maragall el finançament de la sanitat estava sota mínims i que és Antoni Castells qui aconsegueix un beneficiós nou finançament sanitari per a Catalunya? Ja ningú recorda que CiU no volia un nou Estatut per a Catalunya derivat del seu pacte amb el PP?
Ara, quan el govern d’esquerres a Catalunya ha incrementat la despesa en sanitat i educació com mai, quan ha retornat la confiança de les entitats financeres amb els comptes de la Generalitat, quan ha enfrontat el problema dels metges, el desplegament dels mossos d’esquadra, quan ha desencallat tantes coses aturades pels governs de CiU, ara resulta que estem en decadència.
Penso que en el fons no estem discutint res de tot això, sinó que a molts els sembla decadent per a un país que un ciutadà d’extracció obrera ocupi la Presidència de la Generalitat. A mi, en canvi, em sembla un motiu d’alegria i de fortalesa del sistema democràtic.
