En els darrers dies m’he llegit la conferència sencera d’Artur Mas i els llibres de David Madí i de Jordi Pujol. En la famosa conferència de Mas, es diu de passada que el seu model és Irlanda, però no explica per què. Vaig pensar que segurament el que li agrada d’Irlanda és el seu anacrònic catolicisme, cosa, per altra banda, que desmenteix qualsevol vel·leïtat lliberal. No li vaig donar més importància. Vaig confirmar amb el llibre de memòries de Pujol que efectivament abans el model de CiU era Suècia, llàstima que amb 23 anys ens van deixar a la cua d’Espanya i dels països de la UE en despesa social. Aquí es va optar per ajudar les escoles concertades en comptes de fer-ho a la pública. A Finlàndia el 98% de l’escola és pública i d’això ningú no en diu res.
Però ha estat amb la lectura del llibre de Madí quan he entès això del model irlandès. Madí ens explica que en aquest país l’impost de societats és del 12%, l’equivalent de la seguretat social el 5%, l’impost de la renda i l’IVA es redueixen a la mínima expressió. I proposa per Catalunya eliminar “unes quantes figures impositives anacròniques i immorals, com són l’impost de successions i el de patrimoni. S’ha de situar l’impost de societats al 20% en un primer estadi. S’ha de rebaixar l’IVA i l’impost sobre la renda un 30% i aconseguir un marc fiscal simplificat que ens situï en els nivells fiscals més baixos d’Europa”. Per si no hagués quedat clar proposa que “Catalunya ha d’adoptar, en un període d’una dècada, una estratègia de xoc fiscal”.
És la proposta econòmica més neoliberal que he sentit mai a l’Estat espanyol, ni els més agosarats del PP s’han atrevir mai a tant. Si CiU governés i pogués portar a terme aquesta proposta “d’irlanditzar” Catalunya, quins serveis públics tancarien? No val a dir que com que es pagaran menys impostos pujarà la recaptació fiscal, això ja s’ha provat als EUA i la conclusió és que augmenta el dèficit públic i es tanquen els programes socials. A més el plat nacional d’Irlanda son les patates amb vedella bullida, que no té punt de comparació amb un estofat de vedella català. Són ells els que ens han de copiar.
