Sempre s’ha dit que l’esquerra és partidària d’augmentar els impostos i de gastar desmesuradament, per contra es diu també que la dreta és estalviadora i partidària de no pagar impostos.
Això és el que es diu que ha passat durant un segle aproximadament, ara tot se n’ha anat a fer punyetes. L’esquerra és partidària de no fer pagar impostos i d’aconseguir el dèficit zero i si pot ser arribar al superàvit en els comptes públics. Això és el que va fer Clinton i ara Zapatero.
La dreta, en canvi, és partidària ara d’augmentar els impostos als pobres -i de reduir-los als rics- i gastar desmesuradament creant els majors dèficits de la història. Vegi’s per exemple l’actual dèficit del tresor públic als EUA. Però fins ara una part important del dèficit es creava per les guerres o per la reducció dels ingressos. Ara hi ha una nova modalitat de capitalisme que si Adam Smith aixequés el cap es moriria de l’ensurt.
Resulta que uns bancs donen crèdits hipotecaris a grans empreses i rics en general. Els crèdits estan mal donats perquè el pis, l’edifici, el local, valen menys que el crèdit concedit. Resulta que els bancs es desfan d’aquests paquets de crèdits i els compren altres bancs. I resulta que la gent no paga i a la fi el sistema peta. La lògica capitalista diu que els bancs enxampats en aquest joc han d’assumir les seves responsabilitats -irresponsabilitats-. El mercat és el mercat i el risc el risc. Doncs no, ara tots els neoliberals i neocons en general afirmen que cal que amb els impostos que paguem tots salvem els bancs i als seus mals gestors. Increïble! Han intentat fins i tot que els diners de tots els arribessin sense publicitat per tal que ningú sàpiga qui ha gestionat malament els diners aliens. O sigui que diners meus que creia que donava al govern Montilla i Zapatero perquè els gestionessin han anat a parar a les butxaques d’aquells que cobren sous de milions d’euros per gestionar malament moltíssimes hipoteques.
Proposo, si hem de continuar per aquest camí, dues solucions, o bé els bancs els convertim en caixes -que fan una lloable obra social- o plantegem la nacionalització de la banca.
