L’escriptor Matthew Tree és un tipus especial. Durant dos o tres segles la major part de catalans hem volgut deixar de ser espanyols per passar a ser francesos, alguns de més fins, anglesos, i resulta que un anglès, per fi, vol ser català. Tree és molt intel·ligent però alguna neurona no la deu tenir a lloc. Tree té molts antecedents, tots aquells “guiris” que per una raó o altra ens han estudiat i ens han analitzat, molts d’ells fins i tot ens han estimat. De fet els catalans hem necessitat persones de fora perquè ens serveixin de mirall. Ja és significatiu que sigui el francès Pierre Vilar qui amb els seu llibre Catalunya dins l’Espanya moderna fonamenti la nova història nacional catalana. O Paul Preston, Gerald Brenan, etc. Un menys conegut fou William Archer, un home que l’any 1911 publica Life, Trial, and Death of Francisco Ferrer a Londres. Un dels llibres més brillants sobre el cas Ferrer i Guàrdia. Passaran 24 anys (1935) fins que l’aleshores director de l’Oficina de Correcció de la Generalitat, Cèsar August Jordana i Mayans en faci una brillant traducció al català.
Matthew Tree és un dels millors escriptors i descriptors de la vida quotidiana catalana i ara ha escrit un llibre, La vida després de Déu, amb reflexions sobre la Catalunya postcatòlica. I ho fa amb la mateixa tranquil·litat, la mateixa distància, la mateixa flegma com els que l’han precedit. És veritat que Tree no desvela coses que no sabés Friedrich Nietzsche, però ho fa en català, des del punt de vista català i a Catalunya. Matthew és capaç d’entroncar a més amb una mirada catalana lúcida dels descreguts que ve de la nit dels temps i que per citar-ne algun nom podríem dir Abdó Terrades el primer alcalde republicà d’Espanya. Aquest llibre pot arribar a ser un llibre emblemàtic del canvi generacional i hauria de ser d’obligada lectura d’aquells que saben que són descreguts però que no saben com ser-ho.
El solsoní Gaietà Ripoll acusat de doctrines heterodoxes per la Inquisició, fou condemnat per “heretge formal i contumaç” a l’execució, que tingué lloc el 31 de juliol de 1826. Ara a Catalunya ja no executem ateus, simplement fem com si no existissin.
