Augmentar els impostos

Ja sé que per explicar aquestes coses, just quan acabem d’entregar la declaració a hisenda, no és el millor moment. Però per comentar el que tothom pensa no cal posar-se a escriure.

De primer hem d’exigir més transparència i, sobretot a Catalunya, més justícia. Ha fet fortuna, a força de repetir-ho fins a l’infinit, que no són els territoris els que paguen els impostos sinó les persones, però el que no es diu és que són els territoris els que també reben o no els diners. Però a més l’afirmació és falsa. D’entrada hi ha a Espanya zones on l’economia està més monetaritzada que en d’altres, per tant hi haurà gent que pagarà més impostos que altres pels mateixos serveis, però a més hi ha zones més endarrerides i on per tant hi ha molts aspectes de la vida econòmica que tampoc es monetaritzen. A més hi ha zones on els preus són molt alts i altres on són més baixos. I val per a tot, des d’un enciam a un pis. Mentrestant els sous són iguals per a tothom i les ajudes públiques també. A Catalunya tenim la gran sort de ser un país avançat, per la qual cosa acabem pagant impostos per a tot; i som una de les zones d’Espanya que menys rebem. A més trobo escandalós que els treballadors per compte d’altri paguin més que els treballadors per compte propi. N’hi pot haver uns quants que siguin pobres, però hi ha els professionals liberals, per exemple, i això és un autèntic escàndol. També trobo denunciable que augmentin els beneficis empresarials de manera increïble mentre les rendes del treball baixen. És per posar-se a cridar.

Però un cop dit totes aquestes coses també hem de dir que Espanya és un dels països europeus amb menys pressió fiscal i així és impossible tenir pensions i serveis com a Suècia, per exemple. M’agradaria que Catalunya opti als propers anys per ser un país amb una forta pressió fiscal, sobretot als rics, i amb un nivell molt notable de bons serveis públics de tota mena. I encara que no us ho cregueu això és el que pensa el 73% de catalans.

Nacionalitzem els bancs

Sempre s’ha dit que l’esquerra és partidària d’augmentar els impostos i de gastar desmesuradament, per contra es diu també que la dreta és estalviadora i partidària de no pagar impostos.

Això és el que es diu que ha passat durant un segle aproximadament, ara tot se n’ha anat a fer punyetes. L’esquerra és partidària de no fer pagar impostos i d’aconseguir el dèficit zero i si pot ser arribar al superàvit en els comptes públics. Això és el que va fer Clinton i ara Zapatero.

La dreta, en canvi, és partidària ara d’augmentar els impostos als pobres -i de reduir-los als rics- i gastar desmesuradament creant els majors dèficits de la història. Vegi’s per exemple l’actual dèficit del tresor públic als EUA. Però fins ara una part important del dèficit es creava per les guerres o per la reducció dels ingressos. Ara hi ha una nova modalitat de capitalisme que si Adam Smith aixequés el cap es moriria de l’ensurt.

Resulta que uns bancs donen crèdits hipotecaris a grans empreses i rics en general. Els crèdits estan mal donats perquè el pis, l’edifici, el local, valen menys que el crèdit concedit. Resulta que els bancs es desfan d’aquests paquets de crèdits i els compren altres bancs. I resulta que la gent no paga i a la fi el sistema peta. La lògica capitalista diu que els bancs enxampats en aquest joc han d’assumir les seves responsabilitats -irresponsabilitats-. El mercat és el mercat i el risc el risc. Doncs no, ara tots els neoliberals i neocons en general afirmen que cal que amb els impostos que paguem tots salvem els bancs i als seus mals gestors. Increïble! Han intentat fins i tot que els diners de tots els arribessin sense publicitat per tal que ningú sàpiga qui ha gestionat malament els diners aliens. O sigui que diners meus que creia que donava al govern Montilla i Zapatero perquè els gestionessin han anat a parar a les butxaques d’aquells que cobren sous de milions d’euros per gestionar malament moltíssimes hipoteques.

Proposo, si hem de continuar per aquest camí, dues solucions, o bé els bancs els convertim en caixes -que fan una lloable obra social- o plantegem la nacionalització de la banca.