El pessebre, una tradició catalana

Una de les dèries d’aquests dies es tota la gent que creu que el pessebre és un element essencial de la cultura catalana i s’escandalitza quan algunes escoles pretenen ser fidels a un ensenyament laic i intenten, per fi, respectar totes les creences religioses i filosòfiques. Diuen que el pessebre és una gran pedra angular de la tradició catalana. El pessebre, tan nostrat, i que tanta pressió fan alguns pares nacionalistes i catòlics perquè es facin per Nadal a les escoles públiques, en realitat va arribar per primera vegada a Espanya al segle XVIII quan el rei Carles III el porta de la tradició de Nàpols. És a dir el nét de Felip V, el que va liquidar l’estat català i imposa el decret de Nova Planta, és qui ens va portar el pessebre! Per tant, els nacionalistes catalans si fossin una mica conseqüents lluitarien en contra dels pessebre com a símbol d’una infàmia que es gesta l’any 1714. El progressista Ajuntament de Barcelona continua, un any més, fent un pessebre a la plaça Sant Jaume com en els pitjors anys del franquisme. No seria hora de plantejar-se un canvi Us imagineu l’Ajuntament republicà de 1931 organitzant pessebres No deixa de ser inquietant que l’espònsor del pessebre sigui Endesa, una empresa molt estimada a Catalunya perquè intenta fer la croada altra volta sobre la base de deixar-nos sense corrent elèctric i per tant obligar-nos, tant si com no, a desenvolupar la nostra latent i adormida espiritualitat. Proposo que Endesa continuï esponsoritzant el pessebre però a partir de l’any vinent ho encarregui, per exemple a la parròquia del Pi i es posi en la plaça del mateix nom. Sinó i per ser políticament correcte ja veig que el proper pas de l’Ajuntament serà fer obligatori als funcionaris el compliment del Ramadà. Una tradició a Catalunya és una cosa que dura més de tres setmanes. Ja va escriure fa molt de temps Eric Hobsbawm que la tradició sempre és una invenció. Pi i Margall ho explicava dient que calia reclamar la tradició però passada pel tamís de la raó. En aquestes festes dels solstici d’hivern, Visca l’Almax i el Vichy Catalán.