Déu és de dretes?

Resulta que en aquest país vivíem la mar de tranquils governats per un govern d’esquerres format per quatre partits, és per a mi la màxima aspiració de la felicitat pública: que mani l’esquerra i que aquesta sigui plural. I Déu estava emprenyat. Com tothom sap Déu és de dretes i a Catalunya en concret, de CiU. Sense que ningú se n’adonés va fer que no plogués ni gota fins a batre el rècord de sequera dels darrers 50 anys. I el Govern ha fet el que hom espera que faci un govern i és assegurar-nos que els catalans tindrem aigua i ha pres tota mena de mesures alternatives provisionals, tubs, vaixells, restriccions, avisos, etc. En aquestes que els pantans han arribat a estar per sota del 20%. Mentrestant molta gent s’esvalota, els de Tarragona dient que ells no estan d’acord amb el transvasament. Molt curiosa la protesta d’una gent que beu aigua d’un transvasament. Ho saben que l’aigua que arriba als seus pisos ve de l’Ebre? L’altra gent que ha protestat molt són els del delta de l’Ebre, un lloc per cert on tothom viu de canalitzacions, recs i tubs que han aconseguit que després de molts anys d’assecar les terres es poguessin produir aliments. Abans el paisatge natural del delta era un lloc inhòspit i perillós per les malalties tropicals que s’hi feien. De fet si tornéssim a tenir un delta “natural” n’hauria de marxar quasi tothom. En aquestes que al conseller Francesc Baltassar no se li va acudir altra cosa que resar a la Moreneta per tal que plogués. Tants anys de lluita per tenir institucions civils per haver de recórrer a les rogatives. I en aquestes que ningú va caure en el fet que la Moreneta en realitat és la rosa d’abril, i la rosa tothom sap que és socialista. I és clar, què volien, aquesta va trucar al mòbil de Déu. Es va posar a ploure i ploure tant que ara els del delta i del Segre han passat pel perill d’inundació, de fet la Generalitat va activar el pla Inuncat.

Així doncs, sembla clar que Déu és convergent i la Moreneta socialista i que estan jugant amb nosaltres com si el temps i l’aigua fos una ruleta russa.

Els 180 milions d’euros de la canonada que no farem els podríem destinar al compromís de la Generalitat d’acomplir d’una vegada amb el 0,7% d’ajuda al tercer món. Les ONG ho agrairien.

La granota bullida

Un biòleg em va explicar fa un temps que si agafes una granota, la poses en una cassola amb aigua freda i engegues el foc de la cuina, l’aigua s’escalfarà, però la granota no ho notarà, ja que té la sang freda o millor dit sang a temperatura variable. La granota nedarà tranquil·la. Quan la temperatura de l’aigua arriba a 41ª no notarà res de res, però quan arribi a 42º llavors, de cop, la granota mor. Morirà sense patir ni un moment. La pregunta que no hauríem de fer és la següent: i si resulta que els humans estem arribant al límit metafòric dels 42º?

Però podríem aplicar aquesta metàfora a la política catalana. Com tothom sap a Catalunya guanya sempre totes les eleccions el PSC excepte algunes al Parlament de Catalunya. Un sector d’opinaires molt reduït escriu que això passa perquè el PSC és un partit seriós, responsable i amb projecte que ho fa molt bé i convenç sempre la ciutadania catalana. Quasi tots els altres opinaires creuen que és totalment inexplicable l’èxit electoral del PSC perquè cap d’ells ni l’ha votat mai, ni el votarà mai. D’aquí en podríem deduir que entre els articulistes, tertulians i creadors d’opinió hi abunda la gent de dretes, ara anomenats gent de centre. No poden entendre com la ciutadania pot ser tan ximple de votar un partit del qual no els agrada ni els dirigents ni les idees. Tant els desagraden les seves idees que fins i tot consideren que no són idees.

Però també hi ha uns opinaries i dirigents polítics a Espanya que creuen que al votant socialista se li pot fer tot, que a l’hora de la veritat a les generals sempre els votarà. Cal veure l’enorme votació de l’any 1996, de l’any 2000 i la d’ara el 2008. Per exemple se’l pot deixar sense llum, fer que trigui tres hores per anar a la feina, se li pot dir garrepa i insolidari, se li poden buidar les butxaques per donar- més als que l’insulten, i fins i tot flipa quan veu a ministres enfotent-se’n. La tesi que defenso és que el votant socialista és com la granota, segurament tornarà a votar al PSC mentre la dreta espanyola estigui al centre de l’extrema dreta. Però un dia el votant socialista potser finirà de cop. I llavors tothom es preguntarà per què. I si l’aigua està a 41,9º?

Ho dic ara quan el PSC ha tret un resultat històric. Qui avisa no és traïdor.