La Catalunya “grunge”

Quan els ecologistes avisaven que vivíem en un país mediterrani amb escassetat d’aigua, molta gent -periodistes i polítics- se’n mofaven. Són aquells que afirmaven que els projectes d’”El pocero” eren símptomes de progrés i qui estava en contra del progrés -urbanístic- era un reaccionari. I au, vinga camps de golf! I el transvasament de l’Ebre! Ara la naturalesa es mostra com és, com ha estat sempre. I hi ha sequera. I tots aquells que criticaven la proposta d’una nova cultura de l’aigua, ara diuen que és el mateix prendre mesures excepcionals que donar aigua per fer camps de golf a Almeria. Per cert la dessaladora de Carboneras ha estat un fracàs econòmic perquè la gent d’allí considera que el preu és massa alt. I és com el d’aquí! Es fa servir tanta demagògia que al final sembla que si no plou la culpa és del govern tripartit. Catalunya pot arribar a una situació d’emergència i no podem pretendre que el país estigui preparat per a totes les situacions excepcionals que hi pot haver, em sembla d’un infantilisme exagerat. Es tracta d’assegurar el que ara se’n diu aigua de boca, una manera estranya de referir-se l’aigua que gastem a les cases. Com que són majoria els opinadors que diuen que no es poden fer mesures excepcionals m’estic preparant per assajar uns nous hàbits quotidians. A partir d’ara no només no em banyaré mai, sinó que tampoc em dutxaré. Tampoc rentaré els plats, els coberts i els pots. Compraré coses precuinades i usaré plats i coberts d’usar i tirar. De beure només cervesa alemanya, allí d’aigua en sobra. El pis l’escombraré, però no el fregaré mai, ni els vidres tampoc. Les plantes les canviaré per les de plàstic, així no les hauré de regar. El que no sé com resoldre és el tema del vàter. Qüestió escabrosa. Potser els ajuntaments poden establir als parcs unes zones acotades per a aquest fi. Caldrà proposar doncs una nova manera de viure: la Catalunya grunge. I muntar un partit polític amb vocació hegemònica que representi a la gran majoria de catalans, els cinc milions de l’àrea metropolitana, que haurem de canviar d’estil de vida: El PPM (Partit dels Pollosos Metropolitans). Això sí, que cap polític faci res. Potser volen que comencem a resar perquè plogui?