El melic al sol

Els racionalistes sabem que hi ha moltes preguntes que no tenen resposta. Per exemple, existeix Déu? Un cop morts, què hi ha al més enllà? Quan tanques la nevera, la llum s’apaga? Per què quan vas carregat amb dues garrafes de vuit litres d’aigua l’ascensor està espatllat? Ara podem afegir-hi altres nous interrogants. Quan anem a la platja, el fons del melic es torna moreno? D’on surt la boleta de fil del melic? Si et mires el melic molta estona, et trastornes? I si mires el melic d’una altra persona? Quina relació hi ha entre el melic i una sargantana? El melic d’un escolta i d’un esplaiero són iguals? Tots som diferents, però tots tenim melic, és el melic el logotip de la igualtat?

Fa un temps que estem assistint a un estrany fenomen en les formes de vestir de les catalanes. Segur que hi heu parat atenció. Les dones es vesteixen d’una forma en que sempre queda el melic a la vista. N’hi ha per a tots els gustos. Hi ha melics que miren enfora, n’hi ha que estan amagats cap endins i n’hi ha de tapats per un mitxelin. N’hi ha tants com dones. Ningú no entén aquest canvi d’actituds de les catalanes. Per tractar d’esbrinar-ho, la Direcció General de Melics del Departament de Noves Mentalitats de la Generalitat de Catalunya ha realitzat a les darreres setmanes un seminari a porta tancada sobre la qüestió. Han estat invitats els de sempre. Hi he assistit fent-me passar per llicenciat en melics. Les conclusions son les següents. Resulta que els catalans fa molt de temps que ens mirem el melic -24 anys- i, posats a fer-ho, les noves generacions han optat pel més fàcil, deixar el melic a l’aire i així l’esforç és mínim. Un dels exemples que s’ha posat és el que anomenen autoodi. Es tracta d’una nova expressió que als nacionalistes catalans els serveix per no explicar -explicar-se- el que ha passat. Pujol ha tingut temps per proclamar l’Estat Català vint vegades. Per què no ho ha fet?

La realitat és ben diferent. He preguntat a una noia amb el melic a l’aire, per què ho fa. La resposta és clara: “volem fer palès que ens ha parit una senyora i que, per tant, vam estar nou mesos amb un cordó umbilical. Temem que altres han sortit d’una màquina”.

Espai de Llibertat Núm. 32 Quart Trimestre 2003

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s