Balanç

Per fi hem acabat el llarguíssim període d’elaboració de l’Estatut. La pena és que un referèndum redueix tant les opcions i, en aquest cas, les fa tan confoses, que a la fi els meus amics que han votat no, ho han fet quasi amb els mateixos arguments que jo he votat sí.

Estaria bé que en les eleccions i en els referèndums, a banda del vot, poguéssim deixar un missatge per als líders polítics. Ara poden entendre el meu vot com que m’ha semblat molt bé l’Estatut que han fet. En realitat, he votat “sí” perquè com deia la propaganda “más vale pájaro en mano…”.

M’ha semblat molt malament el procés.

 

  1. Ens hauríem pogut estalviar els tres milions d’euros que va costar la campanya inicial, autobús inclòs.
  2. L’Estatut es podia haver fet en sis mesos, partint d’un projecte elaborat per un grup d’experts.
  3. Tenint en compte la brutal campanya de l’extrema dreta clerical, la celeritat en el procés era indispensable.
  4. Els nostres dirigents han estat d’una ingenuïtat increïble i més pendents dels mitjans de comunicació que de fer la seva feina. Els paguem perquè facin les coses bé, no perquè convoquin rodes de premsa. De fet els ciutadans, si fos per les declaracions dels nostres politics, no aniríem a votar mai.
  5. En el procés han fet més cas de les pressions que dels seus votants. Vegi’s el cas de l’educació laica, on després de decidir un text molt interessant, davant les pressions del bloc clerical, van acceptar incloure el Concordat a l’Estatut (l’escola ha d’oferir classes de religió als pares que ho demanin: això no ho diu la Constitució). I el més fort és que a Madrid no han fet res per canviar-ho o fins i tot treure-ho com els havien suggerit.
  6. El procés de negociació ha estat lamentable. A qui se li acudeix negociar per separat davant d’un personatge com Pérez Rubalcaba? Com es van deixar fer fotografies sense tenir un text escrit dels acords? Ha faltat professionalitat i seriositat.
  7. Per què han donat tant de protagonisme a CiU? CiU va governar 24 anys i mai, mai, va acceptar fer politiques d’unitat nacional.

Entre un nou Estatut i un govern d’esquerres, jo prefereixo un govern d’esquerres. Esperem que després de tres anys de debats estèrils i crispació de l’extrema dreta clerical (PP, jutges, militars, conferència episcopal) tornem a tenir un govern d’esquerres i catalanista amb ERC, PSC i IC. I volem que els nostres governants governin i deixin de participar en aquest joc infernal dels mitjans, on l’esquerra sempre prendrà mal.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s