Ens podem alegrar de la mort de Pinochet?

El llenguatge políticament correcte ens envaeix de tal manera que a la fi quasi tots acabem dient i pensant imbecil·litats. Per fi s’ha mort Pinochet. He sentit a les ràdios, a les teles i als diaris molts comentaristes dient que mai ningú no es pot alegrar per la mort d’una persona. No? Ho diuen seriosament?

A veure si ens entenem. En general, estaríem d’acord en acceptar que cap persona ben nascuda pot desitjar la mort de ningú i menys alegrar-se’n. Ara bé, d’aquí a afirmar que no ens poden alegrar de la mort de Pinochet, Franco o Hitler, hi va un gran pas.

Un individu que va jurar fidelitat a Salvador Allende i que el va trair, un home que va ordenar la mort de milers de persones i que va ordenar tortures indiscriminades, com per exemple fer violar les dones per gossos, sí per gossos! I coses pitjors; sí, encara hi pot haver coses pitjors; No ens podem alegrar que mori? És més, penso que una bona persona ben informada s’ha d’alegrar necessàriament que Pinochet mori.

Altres diuen que millor que visqués més anys per poder-lo jutjar. No, no hi pot haver més càstig que la mort.

Són debats, però, que vistos des de Catalunya semblen increïbles: aquí encara discutim si els familiars dels assassinats pels feixistes tenen dret a saber on són enterrats. Ja no parlem de saber qui els va matar i menys encara la possibilitat de jutjar-los. I que consti que aquí la repressió va ser 1000 vegades pitjor. Això si, tant aquí com allà l’església sempre al costat dels botxins.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s