Ciutadans de Togo

Periòdicament ens diuen que cal ser més competitius, que si no totes les plagues de l’univers recauran sobre nosaltres en forma de deslocalització industrial. Haurem de treballar vint hores diàries amb sous de Togo. El nostre horitzó, doncs, és ser ciutadans de Togo. Els neoliberals pretenen que ens entusiasmem amb aquesta idea. A més ens diuen que no es podran pagar les pensions i que, a més, les pensions fomenten la mandra. No hi fa res que els apòstols d’aquestes brillants idees tinguin sous per sobre del milió d’euros i que a més siguin els que menys treballen; són del tipus de gent que un dimarts, per exemple, se’n va a les 11 del matí a jugar a golf. Diuen que mai fan vacances, però al mes de gener s’agafen trenta dies per anar en iot a fer una volta pel Mediterrani. És la mateixa gent que quan s’acomiada de la feina s’embutxaca deu mil milions de pessetes (no m’ho invento, hi ha casos reals a casa nostra).

A mi em venen ganes d’agafar-ne un d’aquests, per exemple el senyor Botín –bon nom per a un dirigent de la banca– i organitzar-li unes vacances alternatives: Col·lectivitzaria tots els seus béns i el deixaria a una plaça d’una ciutat amb un carnet del PIRMI i li diria “Au, emprenedor, a veure com te’n surts d’aquesta! A veure com pagues el lloguer d’un pis, com t’alimentes…” Jo no seria tan cruel com ho és ell, no li diria: “això et passa per ser un pòtol!

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s