Fins a on?

Hi havia una vegada un nen que estudiava en una escola. El noi era de bona pasta, en el transcurs dels primers dies, venia d´una altra població, va caure simpàtic: «És tan ben educat!», deien quasi tots. El minyó de tant en tant proposava algunes idees als seus companys, fins i tot alguna l´acceptaven. Tenia fama de portar sempre el lliri a la mà, la gent el mirava amb una certa commiseració. Resulta que al cap d´uns anys es van fer eleccions a delegat de la classe i contra tot pronòstic va guanyar. Sembla que els alumnes estaven tan atemorits dels delegats anteriors que van decidir provar amb el noi tan ben educat. Tan bon punt va ser escollit les coses van començar a canviar, als col·legues d´abans ja no els semblava tan graciós, ja no li proposaven jugar junts. Van decidir fer-li mobbing. Primer van començar a posar frases a la pissarra mentre ningú se n´adonava: «El delegat és burro!» i coses d´aquest estil. Després van passar a l´acció, van començar a pegar als companys i un cosí seu es va passar al grupet violent. El tema va passar al consell d´escola i al final els estudiants pacífics van rebre una reprimenda (la justícia fins i tot en una escola és com al Tribunal Constitucional). A poc a poc els fatxendes es van anar apropiant del pati, del gimnàs, del carrer del davant, etc. Qui gosava retreure´ls la seva actitud era directament amenaçat. Per fi el xaval va demanar empara a la delegació d´educació però com que en aquesta hi havia alguns pares dels fatxendes van mirar cap a un altre lloc. A la fi els insults ja eren brutals: «Et matarem! Convoca eleccions quan t´ho diguem!». Arribats a aquest punt, un dia el xicot, aprofitant que es feia una reunió del consell escolar, va demanar la paraula i va explicar per què feia el que feia i per què deia el què deia. L´esbroncada va ser monumental. El resultat va ser que al barri es va sentir a parlar del rebombori, la major part dels que opinaven deien que l´espectacle era lamentable, que tots en tenien la culpa i que calia ser equidistant. Què havia de fer el vailet? Callar? Fer el que deien els fatxendes? Convocar noves eleccions?

Hi ha gent que encara creu que l´any 1936 el poble s´havia de rendir a l´Església, a l´Exèrcit espanyol i a les SS hitlerianes sense remugar. I què més!

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s