«Compromís històric»

Llegeixo en una nota petitíssima a un racó d´una pàgina d´internacional d´un diari que el Partit Comunista Italià es dissol. Quins temps aquells en què el PCI -pronunciar pixí-, tenia una organització juvenil FGCI -pronunciar figixí-, un gran sindicat CGIL -encara existent-, i tota mena de cooperatives, d´organitzacions i la festa de l´Unità (el seu diari). Als anys setanta tenia més militants que el PP i el PSOE junts. I un lideratge clar: Enrico Berlinguer. I què dir del Partit Comunista Francès de George Marchais un autèntic partit comunista estalinista amb seu a París, quines coses. Aconseguia el 20% de vots durant molts anys. Ara a les darreres presidencials va treure el 2%.

Quins temps aquells on hi havia secretaris generals i comitès centrals! Ara tenim primers secretaris, coordinadors i tota mena de coses com simpatitzants, adherents, primàries i coses postmodernes. Com voleu que l´esquerra vagi bé?

El problema va ser idear l´estrany concepte de «compromís històric». Era una reflexió, feta des d´Europa, sobre el cop d´estat de Pinochet contra Salvador Allende. La conclusió d´una teoria elaborada sense cap mena de dubte -tenint en compte el que sabem avui- sota els efectes del LSD, és que la màxima esquerra que tolera el sistema és… la Democràcia Cristiana! Bona nit i tapa´t! No és estrany que es produeixin quatre notícies extravagants. La primera és que es teoritzi la idea de fer un Partit Demòcrata, i que Pasqual Maragall se n´hi vagi pitant. La segona és que a Bernard Kouchner i a Martin Hirsch -president dels drapaires d´Emaus-, que feien campanya per la Segolenne Royal, els hagi faltat temps per acceptar ser ministres de Sarkozy. La tercera, que Royal no vulgui fer campanya i no es presenti, per no perdre, a les eleccions. La quarta és que el president de l´Argentina Néstor Kirchner, davant del fracàs de els seves polítiques antiinflacció el que ha fet és destituir la funcionaria que elabora l´IPC! (IPC és com PCI al revés). Diuen que Manolo Vàzquez Montalbàn va escriure que «la batalla final serà entre comunistes i excomunistes». Crec que el pobre va ser massa optimista, la batalla final serà entre excomunistes i excomunistes.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s