Gregori

Vaig conèixer en Gregorio López Raimundo en una reunió molt especial, es tractava d´una assemblea clandestina on més de cent persones es reunien en un seminari de Sentmenat on el PSUC de Sabadell feia una valoració de la vaga general que s´havia desenvolupat a la ciutat, era l´any 1976, encara en plena dictadura. El president del Govern era Arias Navarro i el vicepresident Villar Mir, el de l´empresa OHL que es dedica aquests dies a fer esvorancs a l´Hospitalet. L´assemblea tenia un aire de celebració, ja que la vaga general va ser un èxit total que es va acabar amb la dimissió de l´ajuntament franquista. Corrien rumors que alguna cosa passaria. Tot d´una es van tancar les portes del fons i es va avisar que a partir d´aquell moment ningú podia entrar ni sortir per raons de seguretat. Alguna cosa estava passant. Al cap d´una estona va aparèixer en Gregori -amb el nom n´hi havia prou de la mateixa manera que amb la paraula partit tothom sabia de quin partit es tractava-. L´ovació va durar gaire estona, quasi ningú fins aquell moment l´havia vist, la darrera foto de la policia era de vint anys enrere, de quan l´havien detingut per la vaga de tramvies. Va ser un moment molt emocionant. Si alguna persona pot simbolitzar a Catalunya la resistència sense cap mena de dubte és en Gregori. En un país normal cada ajuntament tindria una plaça o un carrer important dedicat a la seva memòria. A França n´haurien fet tres pel·lícules. Vint anys en la clandestinitat intentant aconseguir la llibertat i la reconciliació haurien merescut un tracte que, exceptuant -ne els darrers temps, no ha tingut ni ell ni els lluitadors antifranquistes catalans.

A més va ser potser l´únic dirigent polític de l´antifranquisme que un cop arribada la democràcia se´n va anar per la porta gran de la història. Els altres no eren conscients que no en sabien. I van acabar dinamitant la força de l´esquerra als anys 80. Cal reivindicar la memòria per homenatjar els que ens han precedit en la lluita per un món millor, però també perquè fonamentem el nostre llindar ètic en la mirada al passat. I aquest llindar ètic és el que projectem als fets d´avui i els que projectem al demà i al demà passat.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.