Nous partits polítics

Ara els temps estan canviant (Bob Dylan, 1968) i el panorama polític també. Us en faré cinc cèntims. Fa uns anys la gent s’afiliava als partits polítics. Els partits repartien carnets a canvi d’una quota. Els dirigents guiaven les bases en tots els ordres de la vida.

Els partits ja no són el que eren, sobretot un cop desapareguts els partits marxistes amb el centralisme democràtic, la unitat d’acció i la direcció unipersonal i indiscutida. Ara en comptes de tenir Secretari General -el nom indica que és una persona que sap el que ens convé- elegeixen coordinadors o primers secretaris, que ja es veu que no saben res de la vida. Raó per la qual la ciutadania ha deixat d’apuntar-s’hi.

No us preocupeu, ara ha sorgit l’alternativa teoritzada pel pensament únic i l’Escola de Chicago (Milton Friedman, 1962). Els nous partits es diuen: Carrefour, Baricentro, El Corte Inglés, Caprabo, Dia, etc. Aquests partits et donen un carnet. Quan vas a comprar cervesa trobes la marca Cervesa Dia o Cervesa Caprabo. Si vols llet o qualsevol altre producte passa el mateix. Ells et trien els productes, no fos cas que n’hi hagués de diferents i et confonguessis escollint els dolents o els que no et convenen. Quan semblava que a Catalunya tindríem per fi capitalisme del bo, resulta que ara els supermercats i les grans superfícies semblen botigues russes de l’època gloriosa de l’Stalin o del Breznev. L’única diferència és que a l’URSS les tendes només tenien un producte i aquest s’havia acabat. Ara les botigues són plenes però només tenen un producte. Per aquesta raó els meus amics s’han anat definint així: el Joan és del Carrefour, l’Oriol del Caprabo i la Maria i el Miquel del Continente.

Amb el problema de la globalització, la mundialització i les fusions de les empreses d’aquí a quatre dies tots serem del Bill Gates i ens morirem de fàstic i de gana. Heu provat mai de menjar-vos per esmorzar uns quants ordinadors?

Diuen que la humanitat progressa, potser sí que progressa, però cap a on ho fa? Tinc la sensació que el camí no condueix a cap indret saludable i habitable.

Anuncis

One response to “Nous partits polítics

  1. El capitalismo no se puede escojer como bueno,ni para Cataluña , ni para la China, ni tampoco a ese Bill Gates, se le puede dejar que siga metiendo la nariz, en todos los afferes plitico-sociales .
    Tampoco me creo que este Bill, se dedique solamente aexplorar la forma de hacernos suyos, con la afiliación a las grandes superficies el, y todos los que componen el moderno gobierno universal, o globalizante les interesa que se sigan haciendo revoluciones por el orgasmo como la del Mayo del 68 , donde perezcan los valores, de a cada uno segun su trabajo, o cada cual segun su necesidad .

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s