Revolucions burgeses

No ens estem referint a les revolucions que van acabar amb l’antic règim sinó a les revolucions més o menys imaginades que els del maig del 68 ens han fet creure que han existit. No només s’ha anat creant el mite de la revolució del 68 a Catalunya, sinó que a més els seus pretesos protagonistes estan traslladant perillosament i irresponsablement aquesta idea als seus fills. El maig del 68 a Catalunya no hi va haver cap mena de revolució. Quasi tots els catalans anaven a missa, es confessaven periòdicament, es casaven per l’església -molts d’ells de penal-, no usaven cap mètode anticonceptiu -estaven prohibits-. Fins i tot es casaven per l’Església els homosexuals. Però ara tota aquesta generació fantasma pretén que els seus fills facin la revolució que ells no van saber fer (Dany Cohn-Bendit, 1986). És curiosa la dèria que tenen amb les revolucions. El que més em xoca és que quan els parles de la revolució obrera del 19 de juliol de 1936, arrufen el nas i exclamen: “Van matar molts capellans i molts amos!”. I, com es pensen que es fa una revolució, anant a missa de dotze? Si la conversa és més intimista et diuen: “El papà al juliol de 1936 les va passar de tots colors, els obrers es van fer amos de la fàbrica i se’n va haver d’anar a Burgos” (Gregorio Morán, 1998).

Els del Maig del 68 ara manen arreu, en la política són els ideòlegs de George W. Bush, Nicolas Sarkozy i José Maria Aznar. Dirigents maoistes com André Glucksmann demanen el vot per a la dreta i son els propagadors que hi havia armes de destrucció massiva a l’Iraq. Comences a provar LSD i acabes veien armes pertot arreu. Josep Fontana ens deia “En conjunt 1968 va ésser una flamarada innòcua en què van cremar-se inútilment les aspiracions de canvi social de les noves generacions. Es va deixar que s’esbravessin perquè veiessin que poques coses “reals” podien canviar i tornessin a l’ordre”. Per això, perquè ara manen a la política, als mitjans de comunicació a les empreses etc., encara entenc menys que continuïn inflant el cap als seus fills. Si un dia aquests nois i noies s’ho creuen i es plantegen fer una revolució hauran de detenir els propis pares i executar-los a la plaça de Sant Jaume. Són uns irresponsables!

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s