El triomf de la generació gloriosa del maig del 68 es deu a un clamorós error inicial: una mania patològica als petitburgesos. Suposo que d’aquesta fixació tan insòlita en va venir el seu camí fulgurant cap al poder (Michel Houellebecq, 1999). Els consideraven els causants de tots els mals i mentrestant ningú va dir res dels militars ni dels capellans. Posats a criticar burgesos el més lògic seria criticar els grans burgesos capitalistes transnacionals que qualsevol observador mínimament objectiu sap que manen més que el botiguer de vetes i fils de la cantonada.
Van iniciar el seu triomfal camí en partits com el Front Obrer de Catalunya (FOC) o el PSUC. Com tothom sap en aquests dos partits militàvem 5.999.998 catalans. Els dos que hi manquen fins als sis milions eren en Pujol i la Ferrussola. El FOC era un partit que considerava els comunistes del PSUC com a massa dretans, no en va els del FOC tenien a les seves files un obrer autèntic. Vist el que ha passat amb els del PSUC potser tenien raó. L’error es deu segurament a què van considerar els petitburgesos com els dolents de la pel·lícula. Havien conegut les fàbriques només en els llibres. Quan se’ls va acabar la marihuana i es van adonar que anar a treballar en una fàbrica era molt dur, en comptes de fer-se petitburgesos -els feia basarda- es van fer grans burgesos. Què es podia esperar d’una generació de catalans que van sortir de l’Espanya franquista per ajudar els pobres “gavatxos” a alliberar-se de la deplorable democràcia burgesa?
Van teoritzar en ple “viatge” que del feudalisme es passava al capitalisme; d’aquest al socialisme i per últim al comunisme. És un dogma sorprenent! El que hem vist a Rússia és que del feudalisme es passa al comunisme i d’aquest altra volta al capitalisme. No n’han endevinat ni una! Els revolucionaris de Sarrià i La Bonanova van escriure que les percepcions que hom té en drogar-se són tan reals com la mateixa realitat. Aquí van perdre tota la perspectiva racional i mai més l’han recuperada (Bricmont i Sokal, 1999). Quan podien es fumaven 25 porros seguits -algun més decidit, LSD- i és clar, per unes quantes hores es pensaven que havien fet una revolució, o dues. Sort que s’acaba el mes de maig.
Jordi Serrano Blanquer 