Persones i institucions estranyes

hi ha persones que em cauen bé i altres que em cauen malament. De fet hi ha persones que em queien molt bé que ara em cauen molt malament i, en menys mesura a l’inrevés, és a dir, persones que em queien molt malament i ara em cauen bé. Fins aquí la cosa és clara i universal, però hi ha excepcions. Hi ha una persona que em cau bé i malament al mateix temps: Baltasar Garzón. És una d’aquelles persones que mai m’han caigut bé, però que a la vegada em cau molt bé per dues raons, pee voler jutjar a Augusto Pinochet i ara per voler saber on són els republicans assassinats pels franquistes.

M’han dit que el bisbe de Terrassa Josep Àngel Saiz Meneses, el cardenal Lluís Martínez Sistach i el proper bisbe de Girona, Francesc Pardo Artigas, s’han reunit i han decidit fer arribar al jutge Baltasar Garzón tota la informació sobre morts i desapareguts de la qual disposin, de tal manera que els familiars dels republicans que encara no saben si són morts i on van ser enterrats els seus parents per fi ho puguin fer. Fins i tot han donat ordres a tots els capellans que per raó del secret de confessió sàpiguen on s’enterren alguns d’aquests desapareguts, sense delatar el culpable, els facin saber els llocs on rauen. Hem de destacar que aquesta ferma actitud es fonamenta en un compliment estricte de l’evangeli que predica la caritat cristina i la pietat. Aquesta seria la notícia normal d’un país normal i el paper normal d’una entitat religiosa. Però som a Catalunya i això que hauria de ser el normal, és impossible. Cal dir que els del bàndol feixista ja van buscar els seus morts al seu moment en l’anomenada Causa General, poc coneguda a causa en gran part perquè documentava que hi havia hagut menys morts al bàndol sediciós del que ells mateixos havien dit. Tant els costa als bisbes catòlics reclamar una cosa tan bàsica? Fins i tot Georges Bernanos a Cementiris sota la lluna deia que la pau comença als cementiris.

Vaig conèixer, no fa gaires anys, el treball d’una estudiant que consistia a saber on havien enterrat el seu avi, que era de la División azul. Va aconseguir-ho trobar-lo amb el suport econòmic del Ministeri d’Assumptes Exteriors. Em va semblar molt correcte i molt sensat. Per què quan és al revés es diu que millor no remoure el passat? Com diu Paul Preston, aquells que diuen que millor no remoure el passat és que tenen alguna cosa a amagar. Carles Cardó a El gran refús ja ens ho va explicar fa molts anys. Quant trigarà encara l’església catalana a col·laborar en la veritable reconciliació nacional? Aquesta només serà real quan tothom sàpiga si els seus parents han mort i els puguin enterrar amb dignitat.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s