Salteu, Salteu, maleïts

Sóc un romàntic, m’agradava molt més com se solucionaven alguns temes antigament que no pas ara.

Aquesta gent d’avui que guanya 7, 10, 14 milions de dòlars en un any, que a més han engegat a fer punyetes la seva companyia i han creat una crisi econòmica planetària, resulta que els paguem el sou i els arreglem amb els nostres impostos les seves malifetes. És un sistema que no m’agrada. Aquests taurons de Wall Street han fet un mal irreparable a centenars de milions de persones i en faran a centenars de milions més. No exagero. Resulta que primer van fer que els pisos pugessin de preu d’una forma escandalosa, després van fer que els bancs donessin crèdits per poder-los pagar, després van fer que l’euribor pugés molt i a la fi quan no poden pagar resulta que havien jugat a dues coses que s’anomenen derivats, jugaven a veure si es paguen o no les hipoteques i si la borsa baixa. Ara el govern dels EUA fa l’operació d’intervenció pública més gran de la història de la humanitat i aquesta gent sembla que no anirà a la presó perquè no ha fet res il·lícit. Fer tota mena de trampes en el sistema capitalista està ben vist. El màxim que els passarà és que no rebran grans compensacions per acomiadament i se’ls despatxarà. Francament, amb aquest panorama deu estar molt preocupada gent com el responsable de la companyia AiG, (que ha protagonitzat una de les fallides més grans de la història) Martin J. Sullivan que només l’any passat va cobrar 14 milions de dòlars! No li queda prou vida com per gastar-se la fortuna que té.

Com deia a l’inici sóc un romàntic i m’agrada molt més el funcionament de Wall Street de fa vuitanta anys. Resulta que a la dècada de 1920 hi va haver a la borsa de Nova York un gran procés especulatiu fonamentat en què molta gent va demanar crèdits per comprar accions, en un moment determinat els bancs van reduir el crèdit i la piràmide va ensorrar-se. Va ser el crac del 24 d’octubre de 1929, el dijous negre i el següent dimarts negre 29 octubre de 1929.

Diu la llegenda que molts dels especuladors en veure que perdien la fortuna en una setmana tràgica, van anar al seu hotel i van buscar una finestra de molta alçada per finalment tirar-s’hi. Podem treure’n dues lliçons, la primera és que la humanitat sempre repeteix els seus errors i la segona que antigament eren més romàntics, els cracs financers tenien finals feliços: els taurons se suïcidaven. Això és el que reclamo ara, que si els hem de pagar tot el que han destruït almenys tinguin la delicadesa de saltar de la finestra més alta. Salteu, salteu, maleïts.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s