Sóc felipista

L’esquerra s’ha equivocat molt. Potser l’error fonamental és declarar-se contrària al capitalisme. Crec que el capitalisme és bo i que els empresaris, economistes i amos en general se l’estan carregant. Recordeu allò de l’oferta i la demanda? Recordeu allò que l’empresari fabrica productes per satisfer les demandes dels compradors? Recordeu allò que el client sempre té raó? Recordeu que en el capitalisme no hi pot haver monopolis? Per al capitalisme de veritat no hi pot haver situacions diverses per a emprenedors iguals. És a dir si hi ha lleis, n’hi ha per a tothom. No hi poden haver paradisos fiscal per a uns i els altres pagar els impostos religiosament. No pot ser que uns empresaris paguin la seguretat social dels seus treballadors i altres tinguin treball esclau. No pot ser que si hi ha dos competidors un compleixi les lleis i l’altre no.

Aquest és l’únic país del món on el capitalisme va al revés. A mi no m’agrada aquest sistema econòmic, com tampoc me n’agrada cap dels anteriors, ara bé: té alguns aspectes positius. Però aquí no ens n’arriba cap. La teoria econòmica diu que si en un producte hi ha competència els preus baixen. Això és el que ha passat a tots els països capitalistes fins ara. A casa nostra hem construït un tipus de capitalisme molt animal. Quan es liberalitza la benzina, puja i puja durant anys, encara que el preu del dòlar baixi en picat. El mateix passa amb el telèfon. Un cop liberalitzat, i amb diverses companyies fent-se competència, apugen les trucades fins a l’infinit! I l’energia elèctrica, es liberalitza i t’augmenten la factura brutalment.

Aquí no hi ha cap ric que hagi aconseguit fer-se’n amb idees, sinó o bé naixent ric o asseient-se a l’escola al costat dels que en el futur manaran o fent de pocero de Seseña, és a dir especulant sense manies. Com volem fomentar així la cultura de l’esforç?

Després de tants anys podem veure que hi ha tres coses en les quals és impossible la competència: banca, electricitat i construcció. Segurament ara no caldrà ni comprar-les ja que estan tan mal gestionades i tenen tants deutes que ens les donaran. Quanta raó tenia de Felipe Gonzalez quan propugnava la nacionalització de la banca! Quan el dirigent socialista va abandonar el marxisme tot va anar ja de mal borràs. Ha acabat dissenyant joies, el pobre.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s