Virus laics

El darrer disc de Pau Riba és tota una sorpresa, Riba retorna amb força si és que algun dia se n’havia anat. El disc és molt heterodox hi ha molta dispersió, molta barreja, molt de tot, però amb un fil conductor com és la tradició catalana en el millor sentit de Torras i Bages. Sí, Riba es converteix en un deixeble de Joan Amades, en un antropòleg de la nació catalana. Ha volgut investigar en els rerefons més antics del nostre passat musical.
Alguna cosa estranya deu passar al món, algun canvi radical es deu estar produint quan Pau Riba se’ns presenta com un cantautor de batalla. En la cançó sobre el PP resumeix molt bé els interminables anys de govern que ens van obligar a anar de manifestació cada setmana, una cosa imperdonable. Ell que volia estar per sobre del bé i del mal, a la fi recorre els camins dels clàssics, ara que Lluís Llach s’ha retirat. Pau Riba un cantant de cançó protesta!
Era dels que creia que Riba estava quaranta anys per davant de tots els catalans, ara sé que no, el problema no és que estigués endavant o enrere, és que no hi era. Potser era al cel on hi havia anat de la mà d’un taxista, vés a saber. Parlant de cel, és fantàstica la versió d’El virolai. Mossèn Cinto, el mestre Jacint Verdaguer fa posar de genolls Riba i l’obliga a fer una versió de la cançó montserratina que l’Escolania de Montserrat podria afegir al seu repertori. Es tracta d’una versió tan respectuosa de l’original que hom no sap si el títol del disc és per despistar. Però Pau Riba ens apareix en aquesta cançó com un militant fervent de la sobirania nacional, ja que quan Verdaguer escriu que la rosa d’abril és estrella d’orient dels espanyols, fa que la cançó es desfermi en un soroll impossible. S’ha afiliat Pau Riba a ERC?
Però al disc hi ha de tot, per exemple una sardana Dansardana. Tot plegat raons i mèrits suficients perquè aquest any el govern de la Generalitat el proposi com a artista invitat al Parc de la Ciutadella en l’acte oficial de commemoració de l’11 de setembre. Això sí, a la Dansardana es podria acompanyar per la Cobla Principal de La Bisbal i en El virolai per l’Escolania de Montserrat.
No he acabat d’entendre el significat del títol, tot i que està ben explicat en les notes que acompanyen el disc. Per entendre-ho cal prendre’s alguna cosa? Potser els virus laics simbolitzen la callada tasca de les idees que a poc a poc han anat construint la raó a la societat catalana o potser, Riba va sempre molt més enllà, és una crítica als virus laics destructius que “haberlos haylos”. O no?

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s