El territori de la set

Existeix un país on la gent es mor de set. És una autèntica catàstrofe. Hi han enviat els millor científics i observadors internacionals per tal d’analitzar aquest estrany fenomen. La major part de les ONG estan presents ja a la zona.

S’han generat moltes teories al voltant d’aquesta curiosa, i a la vegada dramàtica, patologia social de masses. No hi ha ningú, però, que pugui afirmar amb coneixement de causa quina és la raó última d’aquesta situació. José Luis Rodríguez Zapatero encapçala una conferencia internacional de donants en el marc de les Nacions Unides per tal d’aconseguir fons per resoldre aquesta espinosa qüestió. A més, es veu que la meitat del país es mor de set. La tesi majoritària diu que en aquest país hi ha molta aigua però que el problema és que als ciutadans no els agrada veure aigua ni cap altre líquid que contingui H2O. Aquesta seria doncs el motiu que morin a milers, no els agrada beure aigua, així de senzill i a la vegada així d’estúpid. Els representants oficials i mediàtics diuen que per molt que hi portin aigua a dojo, els ciutadans no en volen beure.

Com a reconegut i intrèpid periodista d’investigació amb opinió i amb criteri, m’he dedicat a investigar aquest tema durant els darrers deu anys i després de recórrer el país de dalt a baix i d’est a oest, he arribat a algunes conclusions que contradiuen les veritats oficials que ens encolomen. El que he vist amb els meus propis ulls és que l’aigua arriba de tant en tant, és veritat, però els camions arriben als pobles entre les tres i les cinc de la matinada, i de sorpresa, per la qual cosa és impossible que ningú se n’assabenti. A voltes arriba un carregament d’aigua potable a una gran ciutat, però en comptes d’estacionar-se a la plaça Major ho fan en uns descampats molt allunyats, on la gent, ja molt cansada de tanta sequera, no tenen esmà d’arribar. En les ciutats grans on hi ha 1.000 fonts, 999 estan tancades i només una va. Però has d’intentar obrir cada aixeta una a una, el que fa que quan has trobat la font bona ja s’ha esgotat. D’això en diuen lliure mercat.

Podeu estar pensant que m’estic referint a un poble africà i més concretament a un poble de l’Àfrica subsahariana, no, m’estic referint al cinema en català. Diuen que els catalans no anem als cinemes en català perquè no ens agrada, que preferim el cinema en castellà. Aquest tipus d’opinadors poden ser de dues menes, o bé són uns indocumentats que no tenen ni idea de res o bé uns malparits, que creuen que els catalans som uns éssers estrafolaris. Als que opinen així, els obligaria a veure pel·lícules xineses subtitulades en ciríl·lic, hores i hores. Els que no es volen mullar diuen que el millor es veure-les subtitulades. És a dir que tothom les vegi doblades i els catalans amb subtítols. Curiós argument intel·lectual. Els gestors de les majors són tots d’extrema dreta? I si fem una xarxa de cinemes amb vocació cultural semipúblics a Catalunya? Plou? O se’ns pixen a sobre?

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s