Repensar les nuclears

Des de fa un temps importants dirigents, exdirigents d’esquerres i exdirigents de l’exesquerra ens diuen que cal repensar el tema nuclear. Com que sóc una persona disciplinada he fet el que em manen, és a dir, repensar el tema nuclear. D’entrada em pregunto què ho fa que ara ens plantegin aquesta qüestió. Potser han volgut donar-se-les de megapragmàtics i de moderns. Estrany.

D’entrada vull recordar que el 80% de l’energia elèctrica que gastem aquí i als EUA no és d’origen nuclear. Després decideixo llegir i m’he comprat el llibre El espejismo nuclear de Núria Almiron i Marcel Coderch. No hi ha com llegir per tenir opinió i repensar les coses.
Tot comença quan el franquisme va pretendre fer bombes atòmiques amb el plutoni de Vandellós I. Duran Farell va arribar a dir que fins i tot exportaríem plutoni. Un inici ben galdós. Als anys vuitanta la revista Forbes va qualificar l’energia nuclear com “el major desastre empresarial de la història econòmica”. Solchaga l’any 2005 va dir que d’indústria nuclear a Espanya “estava, senzillament, en fallida”. Encara avui paguem l’impost nuclear a la factura de la llum. No se’n deuen recordar, pobres.

Ara que comencem a veure que el petroli és limitat, no podem caure en la temptació de refiar-nos de l’urani, igualment escàs. Tant que estem gastant els estocs militars producte el desmantellament dels caps de míssils nuclears russos. Tampoc sabem encara què fer-ne dels residus que tenen milers d’anys de vida, ara els posem en piscines a les mateixes centrals nuclears. Deixarem que paguin la factura els néts dels nostres néts? És això una actitud responsable?
I encara no hem parlat de la seguretat. Quan era jove els grans del PSUC ens deien que no podíem estar en contra de les centrals nuclears ja que eren insegures les dels països capitalistes però les del sistema socialistes eren molt segures. I després de la fusió del nucli a Three Mile Island va passar el mateix a Txernóbil. Ni règim capitalista ni règim socialista.

Encara que vagin bé les centrals nuclears s’han de ventilar i emeten aire i aigua radioactiva regularment. Les companyies d’assegurances al món no volen assegurar els perills nuclears. Per què deu ser?

En fi, l’energia nuclear mai no ha estat negoci i a més amenaça la salut i l’economia de les generacions futures, per què doncs aquesta gran propaganda actual? Perquè el negoci està en la gran quantitat de diners que es mouen en la seva construcció i perquè al final és l’estat qui paga. Potser algú els digui, després d’haver-ho repensat, a Felipe González i Joaquín Almunia que son uns passerells. La conclusió darrera és que estan bojos aquests romans.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s