Imaginem un país decent

 Imaginem que a Catalunya només tinguéssim una caixa d’estalvis gran, que aquesta hagués de ser intervinguda pel govern central i que l’hi hagués de donar 9.000 milions d’euros. Imaginem que aquesta caixa hagués donat crèdits a un projecte consistent a fer un aeroport a Matadepera i a més, s’hagués reservat el 25% de la propietat de l’aeroport. Òbviament a l’aeroport de Matadepera no hi aterra cap avió, per la qual cosa el negoci és una doble ruïna, la propietat no val res i a més l’altre 75% l’has avalat igualment. Brillant! A més aquesta caixa ha donat crèdits a 20 persones vinculades al negoci del totxo per valor de 3.000 milions d’euros. Sembla ser que una part d’aquests crèdits es donaven no per criteris professionals sinó per influències polítiques.
Imaginem que a Catalunya es descobrís que al Govern de la Generalitat, en concret als mossos d’esquadra, hi ha un grup especial de seguiment de les activitats del vicepresident i de l’alcalde de Barcelona. A més caldria imaginar que un cop destapat l’afer dels seguiments policials, la cosa es va embolicant, es descobreix el finançament il·legal del partit al govern. A més es revela que el president de la Generalitat es fa vestits pagats pel de la trama de cobraments il·legals. Imaginem que el sastre diu que qui li pagava a l’hotel Ritz ho feia amb bitllets de 500 euros, aquests que només uns quants privilegiats han vist.
Imaginem que l’Ajuntament de Barcelona té un deute que equival a 2.080 euros per habitant, el de València 992 i el de Madrid 476.
Imaginem què passaria si tot plegat fos al revés, la caixa fos catalana; els policies, mossos d’esquadra; i els espies, catalans. Imaginem que l’endeutament de l’Ajuntament de Barcelona fos quatre vegades superior al de Madrid i el doble del de València, en comptes de ser al revés.
Diríem que Catalunya no és un país seriós, que hi manca transparència, que les caixes no es regeixen per criteris professionals i econòmics, que el govern no té conviccions democràtiques, que espiant es vulnera l’estat de dret. (Al pobre Joan Saura el volen fer dimitir per una nimietat. Què hauria de fer en aquest cas? S’hauria de fer l’harakiri en directe per TV3?).
Potser es hora de dir que tenim unes caixes d’estalvis independents dels governs i regides per criteris professionals, que tenim uns mossos que fan la seva feina i no espien el vicepresident ni l’alcalde -imagineu de debò què dirien el professor Culla, Sala Marí o Pilar Rahola? Com serien els telenotícies de TV3?
Pensem de tant en tant que vivim en un país amb problemes però molt, molt decent.

Advertisements

One response to “Imaginem un país decent

  1. Imposible decirlo mejor. Pasale el texto al Dani Fernandez para que lo lea en el parlamento en Madrid

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s