Enigmes inquietants

A les velles preguntes: D’on venim? On som? On anem? Ara hi hem d’afegir nous enigmes, nous pous insondables. Comencem pel tradicional enigma de la llum de la nevera. Com sabem que la bombeta de la nevera s’apaga quan la tanquem? És que algú s’hi ha quedat a dins per comprovar que en realitat no continuem pagant a les elèctriques per una llum innecessària?
El segon enigma es refereix als SMS. On van a parar els SMS que envies sense voler a un telèfon fix? Els desvien tots a casa del “Vil Gueits”? Desapareixen? Es transformen? Els guarden en un arxiu de SMS que no rep ningú. Quants SMS hi ha en aquest magatzem que anaven dirigits a nosaltres i que mai ens han arribat? Potser algun hagués fet que la nostra vida canviés totalment, i ara s’està allí, sense que ningú l’hagi llegit mai.
El tercer és el miracle dels pans i dels peixos al revés. A la Caja de Castilla la Mancha li haurem de donar entre tots uns 9.000 milions d’euros, és a dir 1,5 bilions de pessetes, d’aquests una tercera part els deuen 20 individus. Com s’arriba a tenir tanta confiança en algú per donar-li 100 milions d’euros o més, com al Sr. Martín o com al Sr. Sanahuja?
El quart es refereix als e-mails que envies i que sembla que mai reben resposta. El telèfon era molt millor, si trucaves i parlaves amb una persona almenys era impossible que després digués que no havia parlat amb tu, corria el risc de tenir fama de sonat. Ara amb els mails la cosa ha empitjorat. Crec que hi ha molta gent que l’únic que fa quan engega un ordinador és esborrar els mails abans d’obrir-los. D’això en diuen l’era de la comunicació. Milions de persones escrivint correus i milions esborrant-los.
El cinquè és una simple comparació. Com és que no hi ha diners per cobrir els costos del desplegament de la llei de dependència i en canvi volen reduir els impostos i donar diners il·limitadament als bancs, han començat per 150.000 milions d’euros. Per què no se’ls obliga a guardar part dels guanys d’anys anteriors per pagar els deutes d’ara? No és el que fem tu i jo amic lector?
El sisè es refereix als blocs. Quan un bloguer es mor, quant de temps estarà penjat aquell bloc mort? Hi ha cementiris digitals? Qui se n’ocupa? Hi ha al final un enterramorts d’arxius digitals que borra els blocs dels morts? No en conec cap, però m’han dit que n’hi ha algun.
El setè es refereix a la senyoreta que des del satèl·lit va mirant per quina carretera vas i t’avisa cap a on has d’anar en cada encreuament, d’on és? Per quina empresa treballa? Quants dies s’està allí dalt? És la versió postmoderna de l’àngel de la guarda?