Joan Laporta dimissió

Fa quasi un any, el 4 de juliol, vaig publicar aquí mateix un article carregant-me que es poguessin fer mocions de censura negatives al Barça; és a dir, sense que qui la formula es presenti a president en unes eleccions. Em semblava una cosa molt poc constructiva i poc seriosa. Vaig tenir moltes crítiques i, de fet, la moció presentada va triomfar. La qüestió era que calia assolir un percentatge molt alt, per la qual cosa Laporta va continuar. Calia assolir el 66% i “només” va arribar al 60% En fi, sigui com sigui, el cert és que un any després el Barça ha tancat la millor temporada de tota la seva historia jugant fabulosament i amb tres copes al sarró.
23.870 socis van votar perquè Laporta plegués i només 14.871 s’hi van oposar. Imaginem per un moment que la moció de censura hagués tingut l’efecte democràtic desitjat, ara molt probablement no celebraríem tres copes.
M’agradaria tenir al davant els 23.000 socis i poder parlar-hi per veure com justifiquen l’actual situació de felicitat col·lectiva. Vist ara, és evident que es van equivocar i que qui va promoure la moció, un tal Oriol Giralt, va estar a punt d’arruïnar la millor temporada de la història del barcelonisme. Diuen que se l’ha vist amagat en una comuna neorural d’Olot, juntament amb Xavier Sala Martín (l’home que llegeix El zoo d’en Pitus com Rouco la Bíblia) el que predicava, amb una fe infinita, la desregulació de tot i ara diu que la culpa és del… Govern!
Que ningú s’espanti i pensi que he escrit aquest article per dir: jo ja ho havia dit! Aquest tipus de gent em fan molta ràbia. Vivim en uns temps en què recordar el que deia determinada persona fa uns dies, mesos o anys, es considera una falta d’educació. Tothom s’ha acostumat a dir una cosa i la contrària sense cap mena de mala consciència o remordiment. El presentisme en què vivim fa que ja quasi ningú intenti ser una mica coherent entre allò que diu i allò que fa, i encara més entre allò que deia fa sis mesos i allò que diu ara.
A mi en aquell moment el nomenament com a entrenador del primer equip d’en Pep Guardiola em semblava un error. Creia fermament que un home que recita de memòria Miquel Martíi Pol no serviria per a entrenador del Barça.
En fi, en aquesta vida tot és molt estrany. Fins i tot quan hom està molt segur d’una cosa, més val que ho posi en quarantena, no sigui cas que acabi arruïnant la pròpia felicitat i la de tot un país.

Anuncis

One response to “Joan Laporta dimissió

  1. Brillante, simplemente brillante. Reconforta leer estos análisis tan certeros.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s