La política ens ha abandonat?

les V jornades de la UPEC se celebraran la propera setmana a Barcelona, el tema central serà “Més enllà de la crisi”, que examinarem des de molts punts de vista, però ens centrarem especialment a veure’n les conseqüències tangibles i reals sobre la vida dels treballadors.
Potser un dels aspectes nous i originals de l’edició de la UPEC d’aquest any és que capgirarem els rols d’un grup de ciutadans. Normalment als artistes se’ls demana en determinades situacions que actuïn o acompanyin determinades accions de protesta popular, manifestacions, manifestos, etc. Nosaltres, en canvi, farem una altra cosa: els donarem la paraula. En un format convencional podrem escoltar Lídia Pujol, Enric Majó, Manel Barceló, Yacine Belahcene, Big Mama, Gerard Quintana, Vicky Peña, Cesk Freixas i Jordi Dauder. Es tracta que, des del seu punt de vista, ens diguin com veuen la societat, la crisi, les idees, la política.
Potser la solució als problemes de la societat, i també, per què no dir-ho, d’una esquerra amb dificultats de donar resposta als greus reptes a què ens enfrontem, la podem trobar augmentant el grau de sensibilitat davant del patiment de la gent. Potser un dels problemes que ens han dut a on som avui és que massa gent ha cregut que podria aconseguir la felicitat amb l’individualisme salvatge, i en aquesta recerca massa gent ha abandonat qualsevol sensibilitat davant del dolor dels “altres”, ja siguin aquests “altres” un nen subsaharià, o el seu col·lega de tota la vida que passa un mal moment i necessita la seva ajuda.
A més massa sovint l’esquerra ha actuat amb els mateixos mecanismes i actituds de la dreta, pensant que els mitjans no eren importants, que l’important era governar, tenir poder. Quins temps aquells on es proclamava que els mitjans prefiguren la fi!
Potser està bé criticar els hippies, es tractava de buscar solucions en petits grups on es buscava la felicitat, segurament amb una mica massa d’infantilisme i ingenuïtat. Però potser davant de tant pragmatisme salvatge, de tants ERO sense compassió, sense cap mena de responsabilitat social, sense cap mena d’humanisme, potser és hora de reinventar una esquerra que sigui capaç d’emocionar-se, d’emprenyar-se, de commocionar-se amb els problemes dels “altres”.

Eduard Jiménez, un dels cervells més ben dotats que conec, va dir en una ocasió una frase que em va semblar sensacional i això que, que jo sàpiga, no és artista: “encara no sé exactament si vàrem abandonar la política o bé la política ens ha abandonat a nosaltres”.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s