Més enllà de la crisi: la solució

Aquest vespre es clausuren les V jornades de la UPEC que hem dedicat quasi exclusivament a la crisi. S’han dit moltes coses interessants, per exemple, “necessitem la mà visible de la voluntat popular, per fer funcionar el món” ens va dir Muriel Casals. L’historiador Pere Gabriel ens va proposar com a solució general l’ètica civil republicana popular i d’esquerres.
Però per mirar-ho des d’una altra perspectiva que no sigui la dels pensadors, em centraré sobretot en el que ens han dit els creadors, els artistes. Marcel Barceló ens va dir un munt de coses, per exemple que no podem deixar la cultura -i la política- en mans de gestors i que no hi ha indústria cultural sinó artesania cultural. Va dir que existeix el perill, si no hi estem al damunt, que quan l’esquerra accedeix al poder faci massa esforços per acontentar la dreta. Els votants d’esquerres som crítics, però no hem d’abandonar sinó que “hem d’estar a sobre dels polítics”.
Ha quedat clar en els tres debats que el paper dels artistes és denunciar el que està passant i imaginar un món millor. Demanaríem, com ho demanaven els artistes, que la política no doni missatges d’esperança, sinó que doni esperança i si no ho sap fer llavors que comparteixi amb nosaltres la indignació de la deshonestedat i de la barra del món de les finances i del poder econòmic.
Cal tornar a crear il·lusió, emoció i entusiasme en la política i això només es pot fer amb molta sensibilitat davant la injustícia i la mentida.
Nosaltres, la UPEC, estarem sempre amb els treballadors i els sindicats davant la insensibilitat i sadisme d’unes elits que sembla no tenen ni ànima ni entranyes. “La pols s’hi posa sola” ens avisava Lídia Pujol. Cal doncs dedicació i perseverança per viure en un món que si ens despistem ens el trinxen. Els aturats no són una xifra clamava Mathew Tree tot exposant la seva experiència personal d’aturat de l’Anglaterra de la Tatcher. Per acabar dient “no hi ha solucions que vinguin des de dalt”. En aquesta mateixa línia, com si formessin part d’un nou partit polític, la conclusió final la va donar, com no podia ser d’altra manera un artista, Gerard Quintana que ens va pronosticar que “més enllà de la crisi la solució la donarà la gent”.

Advertisements