Abans l´escola era molt millor?

Aquests dies s’ha parlat molt sobre la llei d’educació, ens queden però elements de reflexió. Sembla que tot d’una el país hagi descobert que a l’escola catalana hi ha problemes. En els temps dels governs de Pujol hom creia que vivíem en el millor dels mons, i ara de cop sembla que visquem en el pitjor. Els mals que tenim ara vénen de lluny, de molt lluny.
Potser el problema fonamental és que vivim en un país on als pisos i cases no hi ha biblioteques, no hi ha llibres. I en aquestes cases no hi ha persones que tinguin en la lectura una de les seves activitats. Això es deu al fet que el franquisme va anorrear la cultura, fins i tot va arribar, com el règim nazi, a cremar biblioteques senceres. L’escola i la universitat van ser desposseïdes dels millors mestres i de les millors referències pedagògiques i ètiques.
Es pot argüir que abans del franquisme Catalunya tampoc era un país gaire cultivat ni gaire llegit. Cert. Hauríem d’anar a cercar les raons més enrere. L’Església catòlica no va voler mai que els feligresos llegissin la Bíblia, ja que d’aquesta manera els intermediaris podien exercir des de la ignorància el seu magisteri. Per aquesta raó, la primera bíblia en català la van editar els protestants.
I vés a saber si aquí els romans es van contaminar d’algun producte estrany, potser d’algun bolet tòxic, que tinguessin els ibers, de fet encara no s’ha desxifrat l’alfabet dels ibers. Potser aquí trobem la raó de ser un país més o menys retardat.
Els professors universitaris d’avui dia es queixen de la manca d’interès dels alumnes; per exemple, que els treballs universitaris els copien d’Internet. Un amic professor de la UAB em va explicar que s’havia adonat que un treball estava copiat, la resposta de l’alumne enxampat va ser enviar un correu electrònic on deia que en realitat. “Estava aportant informació complementària”. L’individu havia copiat set pàgines a Wikipedia! Els eufemismes fan mal a tot arreu.
Ara bé els professors universitaris quan es queixen haurien de ser més sincers amb si mateixos, la memòria és molt mentidera. Odón de Buen catedràtic de ciències naturals de la Universitat de Barcelona va escriure sobre els exàmens: “la mayor parte de ellos eran incalificables; sin ortografía, sintaxis ni nada parecido, en unas letras ininteligibles; revelando que llegaban a las aulas universitarias, después de seis años de bachillerato, sin la preparación más elemental de la escuela primaria”. Estem parlant de l’any 1890!

Anuncis

2 responses to “Abans l´escola era molt millor?

  1. Benvolgut Jordi
    El fet de que a les cases no hi hagin llibres, de que l’escola vagi com va, etc..atribuint la responsabilitat d’ aquest fet al franquisme i a l’església catòlica em sembla l’excusa fàcil i si mes no, el discurs retrògrad i demagògic. Fa quasi 35 anys que “gaudim” de la democràcia, temps més que suficient per haver fet quelcom millor. Pels governs del estat hi han passat de tots colors, per tant em sembla que hauríem de fer més examen de consciència i deixar-nos de “marejar la perdiu”de forma tant simplista.

  2. Jo estic d’acord en culpar el franquisme i l’etapa franquista de l’anorreament de la cultura en general i la cultura catalana en particular. Va ser una etapa brutal on els millors, els caps de brot, es van haver d’exiliar. Intel·lectuals, professionals, artistes, professors, polítics i sindicalistes es van haver d’exiliar. El país en va quedar orfe, i això és molt greu. Ara bé, la cultura i l’instrucció acadèmica demano un esforç que no tothom està disposat a fer, com el fet de llegir mateix. Llegir és un acte que demana molt més esforç que no pas mirar la tele o escoltar música de consum. I també és veritat que si la canalla et veu llegir llibres potser ells (potser!!) també s’hi enganxaran. Dic potser, perquè tampoc és segur que acabin sent un lectors de literatura. El que penso és que el gust per la paraula, ja sigui parlada o escrita, no està de moda. Jo, quan era nano, m’agrada escoltar la gent que parlava bé, que s’expressava correctament i deia coses interessants. Potser sóc una mica estrany, però m’agradava escoltar les batalletes dels avis. Ara, els nanos i els joves, tot ho troben un rotllo, i quan et vols explaiar en alguna història et fugen com de la pesta. Tot és un rotllo per ells. Penso que el mestre que sap explicar i sap atrapar l’atenció dels alumnes, encara que no sigui massa entès en la matèria, té un mèrit extraòrdinari.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s