La patronal CEOE mai ha analitzat com és que en aquest país tenim més atur que enlloc. Potser és que tenim els emprenedors més cutres d’Europa? Potser podrien estudiar la manera de formar una nova generació d’empresaris espanyols que siguin capaços de crear i innovar en algun camp tot fent negoci i canviar l’axioma espanyol on es fa ric aquell espavilat (Díaz Ferran, Pizarro, Villalonga, etc) que està a prop del poder.
Ara proposen, un cop més, fer una reforma laboral. Es pensen aquesta gent que tots els catalans som lluscs? Fa bé el president del Govern espanyol d’engegar a dida el tal Díaz Ferran, implicat en escàndols vinculats al PP. Cal reconèixer que Zapatero és molt millor que Felipe González, aquest hauria firmat la rebaixa de cotitzacions socials i hauria fet dues reformes laborals.
Per reduir l’atur el que cal és major responsabilitat social de les empreses i sinó fer com al País Basc, fomentar les cooperatives com la de Mondragón, que és la primera empresa del País Basc i la setena d’Espanya! I a fer punyetes els beneficis empresarials que no es necessiten per a res. A més aconseguiríem treure diners als ludòpates que s’ho gasten en derivats als mercats financers i ens compliquen la vida a tots.
Potser la diferència entre els països amb menys atur i el nostre és que tenen empresaris més decents, més emprenedors i millor formats que nosaltres. El Pocero de Seseña és l’exemple d’empresari espanyol dels darrers 20 anys, per exemple.
Vam tenir un president de la CEOE, José Maria Cuevas, durant vint anys que mai va tenir cap empresa. I ara el segon de l’equip directiu Juan Jiménez Aguilar l’han acomiadat amb 1,9 milions d’euros, és a dir, 315 milions de pessetes. Es veu que la clau de volta de l’acord és que en comptes d’un “cese” és va acordar un acomiadament. I aquesta és la mateixa gent que voldrien l’acomiadament més barat. Penso que podríem fer una reforma laboral i donar aquests drets del tal Jiménez a tots els treballadors.
Amb aquestes organitzacions empresarials sempre serem un país de tercera, potser que facin l’esforç que van fer els sindicats fa anys i es modernitzin una mica. Proposo que posin de nou president de la CEOA el Ferran Adrià, aquest ha demostrat ser un bon emprenedor, ha muntat mil negocis perquè és un geni. A més és bona persona.
Twitter
Els meus tuitsOn em pots trobar
Lloc publicació
-
Entrades recents
- La proposta espanyola punk
- Països frugals? No fotem
- No hi ha crisi del règim del 78?
- Per què demanen la dimissió de Pablo Iglesias?
- El neoliberalisme és moralment indecent
- Vergonya de ser català
- Desorientació suïcida
- El que hem après amb la Covid
- Pablo Iglesias demana excuses, no calia
- Madrid desperta?
Amics
- Albert Aixalà
- Ana del Frago
- Andreu Bosch
- Andreu Caballero
- Andreu Espasa
- Anna Simó
- Antoni Moragas
- Antonio Balmón
- Antonio Fraguas “Forges”
- Àngela García
- Àngels Martínez Castells
- Òscar Riu
- Biel Mesquida
- Carme Figueras
- Carod-Rovira
- Cil Buele
- Consol Prados
- Daniel Cámara
- David Serrano
- Elena Valenciano
- Elsa Blasco
- Ernest Benach
- Ferran Bello
- Guillem Espriu
- Joan Ferran
- Joan Josep Nuet
- Joan Puigcercós
- Jordi Miralles
- Jordi Ribó
- Jordi Terrades
- Josep Maria Álvarez
- Josep Maria Balcells
- Josep Maria Rañé
- Josep Maria Terricabras
- Josep-L. López Bulla
- Lliga per la Laïcitat
- Lluís Monerris
- Lourdes Muñoz
- Manuel Moreno
- Miquel Iceta
- Miquel Pueyo
- Olivié Bayón
- Paco Aranda
- Pasqual Maragall
- Pau Solanilla
- Raimon Obiols
- Ramon Bassas
- Sandro Maccarrone
- Sara Mulet
- Toni Comín
- Toni Salado
- Víctor Francos
- Vicenç Navarro
- Xavi Cutillas
- Xavier Ferrer
Entitats amigues
Meta
Arxiu
RSS i Marcadors Socials
Sí senyor ! Jo penso que els empresaris d’aquest país (i els del país del costat encara més) tenen una mentalitat prepotent, tercemundista i ademocràtica. I són els més curts de gambals de tots. Jo n’he patit les conseqüències sent un treballador de la indústria des de fa molts anys.
Hi estic d’acord. En un país on esta molt ben vista la petita estafa (picaresca en diuen), on el llistó de la integritat està baixissim, on els pares ensenyen als fills a no tornar els diners si la caixera del supermercat s’equivoca en el canvi, mai aniran les coses bé.