Depressió olímpica?

Ens vam presentar a la nominació olímpica l’any 1924, el 1936 i el 1940. L’any 1936 el COI va preferir fer els jocs a Berlín com a acte de propaganda del nazisme en comptes de Barcelona. Gaire de fiar no són aquesta gent. Mentrestant aquí vam fer l’Olimpíada Popular que van donar lloc, un cop iniciat el cop d’estat feixista, a les Brigades Internacionals.
Però per fi l’any 1992 van poder celebrar uns jocs olímpics que van ser considerats els millors de la seva història.
La candidatura de Madrid s’ha presentat en tres ocasions i les ha perdut sempre: 1972, 2012 i ara la de l’any 2016.
Imaginem què estaríem dient i pensant a Catalunya si les coses fossin al revés. Diríem que Madrid és Madrid i que es nota que allí hi ha poder des de sempre i, per tant, saben lluitar adequadament en l’esfera internacional perquè entenen la naturalesa del poder i sabem moure’s-hi amb certa comoditat. En canvi nosaltres vam ser derrotats l’any 1714 i des d’aquell dia no hem sabut res del poder i que per tant per la nostra pròpia incapacitat no ens han donat els jocs olímpics, un cop més.
Diríem que som incapaços de fer res de bo, de plantejar-se objectius d’ampla volada, que ens conformem amb petites dèries casolanes, que els brasilers se’ns rifen, que som la riota del món, que no tenim caràcter, que mira que voler guanyar Chicago amb el suport d’Obama, que tenim un esperit provincià que ens impedeix mirar més enllà, que patatim i patatam. En fi, estaríem sota el xoc d’una gran depressió nacional que duraria 25 anys. Els catalans som així, estem més preparats per perdre que per guanyar i quan és evident que les coses es fan bé, no sabem com reaccionar.
Sóc dels que els agrada criticar i portar la contrària a tothom sempre. Déu no m’ha fet néixer per seguir el corrent, però de tant en tant, potser precisament per portar la contrària, m’agrada escriure sobre coses i situacions en les quals Catalunya fa les coses correctament.
De fet potser que al llarg de la història hàgim sabut perdre és la raó que fa que no hàgim desaparegut com a poble. Diuen que s’aprèn mil vegades més d’una derrota que d’una victòria. Si fos veritat, tots els catalans seríem molt savis.
I que consti que a mi els Jocs Olímpics de Barcelona no em van treure la son. Des que es van inventar la medicina esportiva, és a dir, la ciència que estudia les malalties produïdes per l’esport, més aviat tinc una certa prevenció a fer-ne. Per si de cas.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s