Vacances d´hivern i de primavera

La proposta del Consell Escolar de Catalunya d’anomenar vacances d’hivern al que fins ara en dèiem vacances de Nadal i vacances de primavera al que en dèiem vacances de Setmana Santa, ha rebut tota mena de crítiques. La més fàcil és: amb la quantitat de problemes que hi ha a l’ensenyament i ens dediquem a aquestes minúcies! Els catalans només podem pensar en una sola cosa cada setmana? Les catalanes també?
Al poble català hi ha, envers aquesta qüestió, dos punts de partida, en primer lloc aquells que pateixen el síndrome d’Estocolm. Es a dir, van patir l’adoctrinament nacional catòlic del qual n’han sortit traumatitzats i un cop s’han fet grans semblen voler reivindicar-lo. El segon grup és el d’aquells que pensen que tot ha de seguir igual de com han vist des de petits. Si sempre n’hem dit vacances de Nadal, perquè ara ho hem de canviar? Amb aquests tipus de plantejaments encara viuríem a les coves.
S’aprofita també per criticar que algunes escoles no vulguin fer pessebres. No entenc aquesta dèria pels pessebres per part de gent que ni són catòliques, ni han fet un punyeter pessebre en sa vida. Ara volen que els facin els mestres. Inaudit! Els pessebres són un bon exemple del que Hobsbawm ens explica: les tradicions sempre són un invent, però més a casa nostra, on una tradició és una cosa que dura més de dues setmanes. El pessebre el va portar aquí des de Nàpols el nét de FelipV a finals del segle XVIII, per tant només per aquesta qüestió, un element botifler, ens hi hauríem de pensar quan el relacionem amb les tradicions tan catalanes.
Creiem que el que s’hauria de fer és deixar de fer les vacances per Setmana Santa, ja que l’església catòlica, utilitzant un pretèrit i pagà calendari lunar ens situa aquesta festa cada any en unes dates diferents. I pel que fa al calendari escolar crea situacions absurdes i antipedagògiques, a voltes el trimestre té dos mesos i a voltes quatre. Si hom fa servir un calendari religiós acaba per fer coses il·lògiques.
Però potser el que em costa més d’entendre és com hi ha persones que no entenen que a Catalunya la major part del poble català no és religiós i que, a més, a Catalunya han vingut als darrers anys més d’un milió de persones de les quals la meitat no són cristianes. No són prou raons per intentar construir una escola laica de veritat? Pretendre que els ciutadans per integrar-se a Catalunya hagin d’assumir i participar en activitats, festivitats i actes catòlics em sembla una burla a la major part del poble català que considerem que Catalunya serà laica o no serà.

Advertisements

4 responses to “Vacances d´hivern i de primavera

  1. cristina valles orianne

    Benvolgut, agraieixo el seu article, amb el que coincideixo totalment i li faig arribar la carta que vaig escriure el dia 26-10-09 al senyor Toni Soler a la Vanguardia:
    Benvolgut senyor Toni Soler,
    Acostumo a estar d’acord amb les seves opinions, fins i tot amb el to, però no amb el del seu article del diumenge 25 d’octubre 09.
    Jo sí vull felicitar la idea del Consell Escolar de Catalunya de canviar el nom de les vacances escolars, espero que aviat tinguem vacances d’hivern i de primavera.
    Fa molts anys que soc mestra de primària i que desitjo al meu alumnat: bones festes o bones vacances i no he notat cap malestar ni per la seva part ni per part de les families (No per això voldria que s’obligués al Conseller Joaquim Nadal a dir-se Joaquim Festes o Joaquim Vacances).
    No sempre es bo generalitzar: “Fins i tot als no creients ens sembla una tonteria” Jo soc una no creint a la que no li sembla una tonteria, em sembla una bona mesura. Circumstancialment com tothom tinc determinats “referents històrics o culturals”, però n’hi han que no ens agraden, perquè per exemple van ser imposats per moments històrics nefastos i no veiem perquè els hem de seguir mantenint. (Com bé explica l’acudit jo soc no creient d’origen catòlic…)
    És sorprenent que li sembli que el canvi de nom de les vacances és “portar la laicitat educativa a les seves últimes consequències”… no, és un petit gest… potser sí ho seria que no es seguís impartint l’asignatura de religió catòlica a les escoles, som conscients que s’imparteix des dels tres anys? Què ja des del primer curs que els nens i nenes estan a l’escola, sel’s segrega en creients de religió catolica i no creients ? Què des dels tres anys des d’una institució com l’escola on hauria de regnar la raó i la ètica humanista, sel’s posen les bases de creences que l’únic certificat de validesa que tenen és el que estan basades en misteris antics?
    Des d’una perspectiva d’escola no confessional, com és l’escola pública catalana, és necessari seguir celebrant festes religioses? Unes festes amb el pessebre i la sagrada família a la porta de l’escola, la representació teatral dels pastorets o del pessebre vivent… són unes festes en un sentit únic, el de la religió catòlica.
    Crec que la religió a l’escola s’ha d’entendre com un assumpte que pertany a l’estricta esfera privada dels individus i a la relació que aquests vulguin mantenir amb les seves respectives comunitats de creença.
    Des de l’escola cal promoure una educació en valors més enllà de les conviccions religioses. Segueixo creient en la validesa d’una escola pública catalana i laica on tota la comunitat educativa, alumnat, professorat i families (fins i tot Administració) treballin junts per crear els vincles ètics, basats en els drets humans que ens uneixen i que han de vertebrar la nostra societat.
    Per tant el canvi de nom és només un petit pas, però en el sentit correcte.
    (I per cert no soc votant d’Iniciativa)
    El seguiré llegint amb interès i desitjo que passi unes molt bones festes.
    Cristina Vallès Orianne
    Figueres 26 d’octubre 2009

  2. El problema no és tant si es canvia el nom, sinó que al darrere d’aquest possible canvi es faci desaparèixer a la majoria d’escoles les tradicions culturals ligades a aquestes festivitats.
    No he rebut mai, per sort, educació religiosa, ni tampoc les meves filles, però a la seva escola primària pública sempre hi han fet els pastorets, sant nicolau, el pessebre, la festa dels ous, etc., que han servit per integrar i celebrar un fet cultural i convivencial.

  3. No sóc creient, però a mi no em fa res que s’anomenin festes de Nadal o festes de Setmana Santa. I tampoc em fa res que s’expliqui el fet religiós a través d’aquestes dates o a partir de costums com el pessebre, el tió, Tots sants (la castanyada), etc… El fet religiós forma part de la nostra cultura i em sembla que val la pena d’explicar sense dogmatismes. Per sort jo no vaig tenir una escola religiosa i la religió, ni a casa ni enlloc, se m’ha imposat. La meva modesta opinió és que tampoc cal passar-se a l’altra banda, si no d’aquí unes dècades despotricarem contra el Halloween, aquesta tradició imposada pel mercantilisme. Sembla que la gent necessitem celebrar alguna cosa, ja sigui la Castanyada o el Halloween (festa tradicional irlandesa portada pels immigrants d’aquest país als EE.UU)

  4. Es comença anomenant vacances d’hivern i vacances de primavera i s’acaba posant noms tan extravagants als fills com és ara Kevin o Jenifer. Si no celebrem la Castanyada celebrarem el Halloween. Només es qüestió de triar.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s