El tema

Sembla impossible aquests dies no escriure sobre “El tema”. Estem tots aclaparats. Ara bé, en aquest país hi ha més de 900 ajuntaments. Si feu memòria, quants casos de corrupció en Ajuntaments catalans recordeu? Han passat desenes de milers de ciutadans a governar els nostres pobles i ciutats i francament no crec que ?pu?guem recordar gaires noms de localitats catalanes amb problemes de corrupció.
Tampoc entenc que ara tothom vulgui criticar la política i els polítics. El Millet i el Montull estan protagonitzant un espectacle denigrant però no són polítics.
Fins als darrers dies l’aclaparament era total i la política pràcticament no hi havia aparegut.
Sempre hi ha casos de corrupció, és inherent a l’espècie humana. Estan documentats casos de corrupció en la Generalitat del segle XV. Pensar que els catalans estàvem immunitzats d’aquest perill és ser molt innocent.
Que es descobreixi que hi ha casos de corrupció no és un problema per a la democràcia, el problema de la democràcia és que no se’n descobreixi cap.
Ara bé, la diferència entre una dictadura i una democràcia és que en una dictadura tot és corrupció però no se’n sap mai cap cas. Per exemple, encara hi ha qui creu que durant el franquisme no hi havia corrupció perquè en els diaris i en la televisió no ho deien. Brillant! Fins i tot hi ha qui diu que Franco era un personatge auster. La Collares atracava totes les joieries de Barcelona al punt que els joiers van haver de fer una assegurança comunitària. La fortuna dels Franco es difícil saber-la perquè el Govern de Felipe González va permetre que la dona del dictador cobrés una pensió superior al sou del president del Govern i que Hisenda no els investigués mai.
Penso que hi ha dues coses que quasi ningú planteja i que podrien solucionar en part les possibilitats de la corrupció. La primera, eliminar paradisos fiscals. De tant en tant es diu però ningú fa res. Quants catalans tenen diners a Suïssa?
I la segona, per què no nacionalitzem el sòl? D’aquesta manera els canvis en la qualificació dels terrenys revertirien només a favor de la comunitat.
Per què un negre del top manta va dos anys a la presó i el Millet no hi anirà ni un dia? Per què s’ha de donar un millor tracte a qui estafa tres milions d’euros que a un negre del top manta? Perquè uns s’assemblen més a nosaltres?
No ens desanimem, que mentre es descobreixi que hi ha corrupció és que la democràcia es forta.

Anuncis

One response to “El tema

  1. I de l’afer del 3%, què en dieu? Maragall ho va denunciar amb un rampell dels seus, però l’endemà mateix van posar-s’hi per tapar-ho. I no sols interessava tapar-ho a CiU, sinó també als socialistes. Jo penso que els ajuntaments catalans estan amb l’aigua al coll perquè no tenen diners, i tots aquests anys han hagut de fer de més i de menys per finançar-se. És que ja no és la corrupció que ara surt, aquest país (Catalunya, naturalment) està estrangulat. Els ciutadans d’aquest país (Catalunya, naturalment) no ens veiem les orelles per molt que treballem. Si la majoria dels nostres impostes se’ns esfumen per finançar altres comunitats la suposada riquesa que generem no ens cundeix.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s