La matança de Fort Hood i els catalans

Resulta que un americà, Nidal Malik Hasan, va disparar contra els seus companys i va causar la mort de 13 persones. De seguida han sortit tots aquells que diuen el que toca: ja se sap aquests americans es tornen bojos i comencen a disparar contra tothom…
No hi estic d’acord, penso que el que ha fet aquest home és normal. D’entrada, cal tenir en compte un atenuant, l’home és psiquiatre, per la qual cosa ja podem començar a entendre la seva clarividència.
Potser quan es declara una guerra no es té en compte que la declaració de guerra no és mai contra l’enemic, sinó contra els propis conciutadans, com ens ha explicat a bastament Elias Canetti. La màxima sensació de poder és matar els propis i no els estranys. Tampoc s’ha ponderat, doncs, que els xocs posttraumàtics que pateixen els soldats en aquests conflictes els arrossegaran per sempre més. A ningú sembla importar-li quan s’inicia el conflicte. Tothom torna mort.
L’error no és que un americà es torni boig i dispari a tort i a dret, sinó que tingui armes. Penso que si som sincers, cadascú de nosaltres ha d’acceptar que amaga dintre seu un americà-boig-que-dispara-a-tort-i-a-dret.
Si jo tingués una arma de foc, un dia o altre la faria servir. Per exemple, sempre hi ha un dia que no pots dormir a l’estiu, fa calor, tens la finestra oberta i mentre intentes esforçar-te per dormir comencen a passar vespinos amb el tub d’escapament trucat. Pum. O una moto de gran cilindrada d’aquestes que corren carregats del Pedrosa però que en comptes de córrer al circuit de Catalunya pensen que tot Catalunya és un circuit, especialment a les tres de la matinada. Pum.
O si us trobéssiu de cara un d’aquests individus que després de quedar-se desenes de milions d’euros en un any, a sobre ha engegat l’empresa a fer punyetes -que hem hagut de sanejar amb diners de tots- i de passada l’economia mundial. El mateix que ara t’embarga el pis per no pagar el lloguer. Pum. El patró que per no pagar indemnitzacions pressiona els treballadors fins que han d’optar entra la salut i la justícia, alguns opten pel suïcidi. Pum.
Ja fem bé ja de no permetre que hi hagi armes de foc pertot, perquè raons per fer-les servir n’hi ha cabassos, necessitaria totes les planes del diari de tota la setmana i encara em mancaria espai. Ara acabeu de llegir el diari i sigueu sincers, no faríeu “ra, ta, ta, ta ta, ta”?

Advertisements

2 responses to “La matança de Fort Hood i els catalans

  1. Francament, ara que ho dius…. Jo, d’aquests de les motos, ja n’hauria pelat més d’un. I també me n’hauria carregat els dels cotxes amb la música a tota pipa. Si estàs dormint, sobretot a l’estiu, quan tot just has pogut aclucar l’ull, cap allà a les 3 de la matinada, després de regirat-te mil vegades a causa de la calor, aquest soroll et fot una gràcia ! I l’amo, i l’encarregat de l’empresa on treballes ? Aquests més aviat els escanyaries. Val més que ho matem aquí i deixem-ho córrer.

  2. M’ha agradat molt el que has dit avui a Ràdio Sabadell sobre els FGC, Jordi. Salut.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s