He llegit el llibre de José Maria Aznar!

 

Dijous de la setmana passada vaig fer dues coses: en primer lloc, les maletes per si la meva companya em feia fora i, en segon lloc, vaig entrar en la meva llibreria habitual, vaig esperar que la botiga es buidés i amb veu feble –trucs apresos en la clandestinitat – vaig demanar el llibre de José Maria Aznar España puede salir de la crisis. El llibreter em va mirar amb cara de pocs amics i, de sota d’un munt de llibres d’autoajuda, va treure’n un exemplar.

El gran escriptor d’assajos ens diu que hi ha una crisi global però que hi ha factors espanyols propis “!políticos sociales y morales!” Segons el carismàtic líder mundial és una crisi que amenaça de convertir-se “en la más dura de los últimos setenta y cinco años”. He fet una resta i resulta que estem a punt de tenir la crisi més greu des de… 1934! Ens saltem el cop d’Estat de Franco, la guerra, la postguerra, la fam, el racionament, la pertinaç sequera, les epidèmies, etc. Curiosa manera de procedir. Però n’hi ha més: en la pàgina següent ens diu que el decreixement del PIB del 3% significa una cosa desconeguda en vuit dècades! És a dir, ens situem en l’any 1929! Res a dir sobre el fet que el PIB per càpita de 1936 no es recupera fins a finals dels cinquanta per culpa d’un cop d’Estat feixista.

L’amic de George Bush accepta que una de les causes de la crisi són els especuladors financers, a qui acusa de “grave falta de transparencia, profesionalidad y ética de los mercados financieros”, no es recorda que ell va fitxar com a assessor d’un hedge funds anomenat Centaure Capital amb seu en el paradís fiscal de les illes Caiman.
Més endavant diu que la culpa la tenen els bancs centrals. Com vostè i jo sabem estan dirigits per perillosos trotskistes internacionals com Alan Greenspan. En fi, afirma que qui ha decidit és l’Estat ja que “la regulación existia pero era mala”. És a dir, primer critica que l’Estat hi intervingui, i després critica que no hi intervenia. Per si fóra poc, acaba dient que “ha habido millones de personas que han cometido errores en la medición del riesgo”. Refotre! La culpa és de tots vostès! Posats a criticar, critica també la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) per supervisar malament. És clar, en els seus bons temps, la CNMV es va esforçar per embolicar el cas Gescartera…
Hi ha tota una sèrie d’afirmacions molt inquietants. Vegin. Analitzin aquest contundent al·legat: “Merecen la más dura reprobación penal y social quienes se han valido de prácticas corruptas para lograr grandes negocios, plusvalías, recalificaciones multimilionarias, contratos públicos, concesiones administrativas…” Creia per un moment que parlava del cas Gürtel, de Correa, d¡’ El Bigotes i de Camps. O bé: “Se necesitan líderes políticos de altura, con visión, valentía y capacidad de tomar decisions de alcance”. És una autocrítica? Però hi ha més: es necessiten polítics honestos “que no se engañen a sí mismos, ni engañen a los otros” És una referència a les dues línies d’investigació? Però la millor frase és, sens dubte, aquesta: “Ahora que paso la mayor parte de mis días en aviones y hoteles de todo el mundo, percibo con nitidez este continuo fluir del conocimiento”; ja se sap que el coneixement és una cosa que necessita del soroll dels motors dels avions i la placidesa dels llits dels hotels. Potser aquest tipus de frases s’amaguen en el més recòndit del minibar.

El savi pensador ens diu que el mercat lliure funciona des de fa milers d’anys. Ja m’imagino jo els ibers brindant amb whisky a la salut de l’escocès Adam Smith. El moralista reivindica l’austeritat, com Ell mateix va practicar a El Escorial en l’auster casament de la seva filla Ana. El professor d’economia predica l’ortodòxia en la política econòmica: “Hay que eradicar la cercanía al poder político como factor de éxito empresarial (…) Mi gobierno apostó también por las políticas de intervencionismo cero” això sí, nomenant a dit companys de pupitre com a principals dirigents de les empreses privades de l’IBEX 35. Curiosos aquests liberals

Per al deixeble de Milton Friedman “El socialismo nunca ha visto con buenos ojos la austeridad el gasto público”. Quina gran visió! El socialista Ronald Reagan i George Bush Jr. van crear un dèficit monstruós i, en canvi, el republicà Bill Clinton va deixar les arques en superàvit. Planteja com un mèrit reduir la despesa pública del 45% al 39%. El petit detall que no cita és que va augmentar el dèficit en protecció social (en relació amb la UE-15) com a percentatge del PIB del 5,9% al 7,1%.
Critica a Zapatero pels quatre milions d’aturats i no s’adona que si la seva gestió hagués estat sòlida, ara la crisi no seria tan forta. El seu creixement econòmic es basava en el bluf de la liberalització del sòl i en la mà d’obra barata. El “milagro económico español”, era una falsa superxeria. De veritat no se n’adona? No té ningú al voltant que li digui la veritat?

L’Estatut d’Autonomia de Catalunya és segons Ell, un dels culpables de les dificultats de la sortida de la crisi. Només faltaria. En escasses quatre pàgines sobre la nació espanyola, ens diu que no és nacionalista, però diu que tenim “la obligación” de transmetre el llegat de la nació i cita almenys 23 vegades la paraula nació o nacional. No està malament. Cap al final es refereix a l’extremisme bel·ligerant contra la Constitució. S’ha de referir a Ell mateix quan era falangista i criticava la Constitució?
Però no t’adones que amb la compra d’aquest llibre estàs finançant el gran timoner del liberalisme ranci?”, em diu la meva sòcia; “si va a cal barber i es gasta els meus euros a tallar-se les grenyes, el món sortirà guanyant, responc.

Acaba: “por una España cada día más abierta, más prospera y más libre (una, grande libre?). Hummm….

Dijous de la setmana passada vaig fer dues coses: en primer lloc, les maletes per si la meva companya em feia fora i, en segon lloc, vaig entrar en la meva llibreria habitual, vaig esperar que la botiga es buidés i amb veu feble –trucs apresos en la clandestinitat – vaig demanar el llibre de José Maria Aznar España puede salir de la crisis. El llibreter em va mirar amb cara de pocs amics i, de sota d’un munt de llibres d’autoajuda, va treure’n un exemplar.

El gran escriptor d’assajos ens diu que hi ha una crisi global però que hi ha factors espanyols propis “!políticos sociales y morales!” Segons el carismàtic líder mundial és una crisi que amenaça de convertir-se “en la más dura de los últimos setenta y cinco años”. He fet una resta i resulta que estem a punt de tenir la crisi més greu des de… 1934! Ens saltem el cop d’Estat de Franco, la guerra, la postguerra, la fam, el racionament, la pertinaç sequera, les epidèmies, etc. Curiosa manera de procedir. Però n’hi ha més: en la pàgina següent ens diu que el decreixement del PIB del 3% significa una cosa desconeguda en vuit dècades! És a dir, ens situem en l’any 1929! Res a dir sobre el fet que el PIB per càpita de 1936 no es recupera fins a finals dels cinquanta per culpa d’un cop d’Estat feixista.

L’amic de George Bush accepta que una de les causes de la crisi són els especuladors financers, a qui acusa de “grave falta de transparencia, profesionalidad y ética de los mercados financieros”, no es recorda que ell va fitxar com a assessor d’un hedge funds anomenat Centaure Capital amb seu en el paradís fiscal de les illes Caiman.
Més endavant diu que la culpa la tenen els bancs centrals. Com vostè i jo sabem estan dirigits per perillosos trotskistes internacionals com Alan Greenspan. En fi, afirma que qui ha decidit és l’Estat ja que “la regulación existia pero era mala”. És a dir, primer critica que l’Estat hi intervingui, i després critica que no hi intervenia. Per si fóra poc, acaba dient que “ha habido millones de personas que han cometido errores en la medición del riesgo”. Refotre! La culpa és de tots vostès! Posats a criticar, critica també la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) per supervisar malament. És clar, en els seus bons temps, la CNMV es va esforçar per embolicar el cas Gescartera…
Hi ha tota una sèrie d’afirmacions molt inquietants. Vegin. Analitzin aquest contundent al·legat: “Merecen la más dura reprobación penal y social quienes se han valido de prácticas corruptas para lograr grandes negocios, plusvalías, recalificaciones multimilionarias, contratos públicos, concesiones administrativas…” Creia per un moment que parlava del cas Gürtel, de Correa, d¡’ El Bigotes i de Camps. O bé: “Se necesitan líderes políticos de altura, con visión, valentía y capacidad de tomar decisions de alcance”. És una autocrítica? Però hi ha més: es necessiten polítics honestos “que no se engañen a sí mismos, ni engañen a los otros” És una referència a les dues línies d’investigació? Però la millor frase és, sens dubte, aquesta: “Ahora que paso la mayor parte de mis días en aviones y hoteles de todo el mundo, percibo con nitidez este continuo fluir del conocimiento”; ja se sap que el coneixement és una cosa que necessita del soroll dels motors dels avions i la placidesa dels llits dels hotels. Potser aquest tipus de frases s’amaguen en el més recòndit del minibar.

El savi pensador ens diu que el mercat lliure funciona des de fa milers d’anys. Ja m’imagino jo els ibers brindant amb whisky a la salut de l’escocès Adam Smith. El moralista reivindica l’austeritat, com Ell mateix va practicar a El Escorial en l’auster casament de la seva filla Ana. El professor d’economia predica l’ortodòxia en la política econòmica: “Hay que eradicar la cercanía al poder político como factor de éxito empresarial (…) Mi gobierno apostó también por las políticas de intervencionismo cero” això sí, nomenant a dit companys de pupitre com a principals dirigents de les empreses privades de l’IBEX 35. Curiosos aquests liberals

Per al deixeble de Milton Friedman “El socialismo nunca ha visto con buenos ojos la austeridad el gasto público”. Quina gran visió! El socialista Ronald Reagan i George Bush Jr. van crear un dèficit monstruós i, en canvi, el republicà Bill Clinton va deixar les arques en superàvit. Planteja com un mèrit reduir la despesa pública del 45% al 39%. El petit detall que no cita és que va augmentar el dèficit en protecció social (en relació amb la UE-15) com a percentatge del PIB del 5,9% al 7,1%.
Critica a Zapatero pels quatre milions d’aturats i no s’adona que si la seva gestió hagués estat sòlida, ara la crisi no seria tan forta. El seu creixement econòmic es basava en el bluf de la liberalització del sòl i en la mà d’obra barata. El “milagro económico español”, era una falsa superxeria. De veritat no se n’adona? No té ningú al voltant que li digui la veritat?

L’Estatut d’Autonomia de Catalunya és segons Ell, un dels culpables de les dificultats de la sortida de la crisi. Només faltaria. En escasses quatre pàgines sobre la nació espanyola, ens diu que no és nacionalista, però diu que tenim “la obligación” de transmetre el llegat de la nació i cita almenys 23 vegades la paraula nació o nacional. No està malament. Cap al final es refereix a l’extremisme bel·ligerant contra la Constitució. S’ha de referir a Ell mateix quan era falangista i criticava la Constitució?
Però no t’adones que amb la compra d’aquest llibre estàs finançant el gran timoner del liberalisme ranci?”, em diu la meva sòcia; “si va a cal barber i es gasta els meus euros a tallar-se les grenyes, el món sortirà guanyant, responc.

Acaba: “por una España cada día más abierta, más prospera y más libre (una, grande libre?). Hummm….

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s