Les llistes de Vic

És molt fàcil parlar des de fora. I és molt fàcil parlar quan al teu replà no tens un pis pastera que no et deixa dormir ni de dia ni de nit. Jo, de fet, en tinc un al replà de sota. Tinc sort. El propietari, això sí, viu tranquil·lament a uns centenars de metres de distància. Ningú li diu res i passa per ser un ciutadà respectable. Maximitza la inversió. En dirien alguns.
Diuen que en una societat quan l’emigració passa del 10% sonen totes les alarmes socials. A Vic ha arribat al 25%. He parlat amb gent de Vic desinformada i m’ha dit que hi ha molts immigrats que treballen sense contractes laborals i a baix preu, per la qual cosa als empresaris els costa un 50% menys que contractar legalment una persona. Segur que és mentida ja que si fos veritat la policia i el Departament de Treball n’hagués detingut uns quants d’aquests empresaris amorals i ens n’hauríem assabentat.
No treballo al despatx de Roca Junyent, ni sóc advocat, però hi ha cops que hi ha coses que no em quadren. Com pot ser que hi hagi immigrats il·legals als quals la llei diu que cal detenir i tornar als països d’origen que al mateix temps es puguin empadronar i tenir serveis socials? Potser si fos advocat entendria que el que és il·legal en un nivell de l’administració, es perfectament legal en un altre. Tampoc entenc aquella gent que pensen que es poden resoldre els problemes amb discursos morals sense gastar-se ni un duro en programes socials i amb l’extensió i universalització de l’estat de benestar. Però encara entenc menys aquella gent que critica el “bonisme”, és a dir, la bona gent, les bones accions i les bones paraules. Què pretenen? Que ens tornem uns brètols tots plegats?

Crec que l’Ajuntament de Vic hauria de dedicar temps a la reflexió. Primer explicar quins problemes té ara. En segon lloc, quants diners -o altres coses- necessitaria per fer front a una part d’aquests problemes.

I en tercer lloc, a una cosa més important, una reflexió inquietant. Si acabem tenint immigrants que no es poden empadronar, seran invisibles. Si pensen que qualsevol registre públic pot anar a parar a la policia, no usaran ni els CAP, ni les urgències hospitalàries. Correm el perill de tornar a tenir epidèmies i, el que és pitjor, un dia ens adonarem que hi ha nens il·legals morts per malalties curables al costat de casa. I aquesta possibilitat és immoral. En altres països que la gent es mori si no té diners és una cosa integrada en el seu ADN, els catalans no ho suportaríem.

En fi, com diu el meu amic Miquel, un altre indocumentat, i si la policia en lloc d’investigar immigrats, investiga els catalans que tenen les peles a Suïssa o en els altres paradisos fiscals, amb aquests diners podríem fer grans plans d’universalització dels serveis socials i tindríem molts menys problemes. Però, és clar, és una utopia.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s