Fàtima, una heroïna catalana

Vaig retallar una notícia al diari La Vanguardia del dia 29 de gener. El titular era: “Un imam, acusado por amenazar a una mujer sin velo”. El titular de per si sol ja dóna per fer una tesi doctoral, un imam acusat d’amenaçar una dona. Valent, l’individu. A més, la religió, no havíem quedat que servia per viure l’espiritualitat? Serveix per amenaçar dones? L’expulsaran? La notícia va quedar a la carpeta d’articles pendents. Però aquest dimecres al matí, en Manuel Fuentes va tenir el gran encert d’entrevistar-la a Catalunya Ràdio. Després n’he pugut veure el vídeo. Vull felicitar el Fuentes per l’entrevista que honora el millor periodisme, entrevistar els dèbils, els que no tenen veu, els perseguits, des d’un periodisme compromès i posicionat clarament. Les imatges de Fàtima Ghailan i el to entretallat de la veu posen els pèls de punta.
Primer recullen signatures contra ella, després intenten una agressió física i s’ha de refugiar en un bar, d’on la rescata el jutge de pau, després l’imam l’amenaça, l’acusen de falsificar papers oficials i de ser un talp de l’Ajuntament a la comunitat marroquina, fins i tot els amics li diuen que no té futur a Cunit i que els seus fills estan en perill. Com volen que no ens sentim amenaçats?
Fàtima s’explica, molt nerviosa, en un català perfecte. Crec que és el perfecte model d’integració. Al punt que amb orgull diu que Catalunya és la punta de llança dels programes d’immigració a Espanya i que les coses s’estan fent bé a Catalunya: “Estem fent una bona tasca”.
Quina hauria de ser la resposta de les institucions catalanes? Partits, Ajuntament, Generalitat, etc. Optar per un imam maleducat, violent i misogin? Entre tots els drets humans, no existeix el dret a muntar a Catalunya minisocietats on importem el pitjor d’indrets llunyans i on no es respectin les lleis catalanes.
M’atreveixo a proposar una idea. Cal fer gestos on es deixi clar que el model i el referent social és Fàtima Ghailan, no l’imam. Per exemple estaria molt bé que el president de la Generalitat rebés al Palau de la Generalitat aquesta dona tan valerosa.
Si dubtem sobre aquesta qüestió d’aquí a un temps haurem de començar a plantejar-nos de muntar l’Assemblea de Catalunya, i ho haurem de fer altra vegada amagats, no sigui cas que grups incontrolats d’extrema dreta ens matin. Tan despistats estem que no sabem on està la llibertat? No em pensava que a casa nostra una dona hauria de donar explicacions sobre com vol viure.
Crec en el progrés de la humanitat, però si no vigilem podem retrocedir 200 anys. Fàtima se sent amenaçada i jo amb ella.

Anuncis

2 responses to “Fàtima, una heroïna catalana

  1. Totalment d’acord, només cal afegir que l’alcaldesa de Cunit en nom de la pau ha protegit a aquest violent Iman, que de fet estan aquí per fer evitar que es perdin “els seus” a la causa del progrés social.

  2. La Fàtima mereix el nostre total suport i ajuda. En canvi l’imam sí que hauria de tenir poquíssim futur a Cunit i al nostre país. Ras i curt: aquest individu l’hauríem de fotre fora. No el volem. I també hauríem de reprovar l’ alcaldessa de Cunit, que no va actuar com era convenient, va desaconsellar-ne la denúncia, per por de l’escàndol. D’alcaldesses com aquesta tampoc ens en calen.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s