Anar ràpid és molt dolent

Hi ha un clam en la nostra societat a favor de les noves tecnologies de la comunicació i la informació. Que si ens faciliten la feina, que si amb menys temps fem moltes més coses, que si patatim que si patatam. Crec que era molt millor enviar-se cartes mitjançant Correos. Sí, ja sé, deveu estar pensant: “Però si les cartes sempre arribaven tard”. I què, molt millor. Us ho demostraré. Per què voleu que les coses vagin ràpid?
Tothom està a favor de les noves tecnologies, bàsicament per man?ca de reflexió. Ja ho deia Marx, la cultura dominant d’una societat és la cultura de la classe dominant, és a dir del Vil Gueits. Els més crítics s’atreveixen a dir que les tecnologies no són bones ni dolentes sinó que depèn del seu ús. Ja estic fart de mentides: les tecnologies són do??len?tes i estan pensades només per empitjorar la nostra qualitat de vi?da.
Fa uns anys, no pas tants, a les empreses, de tant en tant algú t’envia?va una carta, volia alguna cosa que et generava feina. El més normal era deixar descansar la carta en un calaix. Si al cap d’uns dies o set?manes et trucaven preguntant per aquella carta, en tenies prou dient: “Doncs encara no he rebut aquesta carta, deuen ser aquests de Correos, que ja se sap…”. Deixaves passar quinze dies, agafaves el telèfon i li deies: “Ja he rebut la carta, ja diré alguna cosa”. La carta continua?va al calaix. Passaven unes setmanes més i a la fi quan tornaven a trucar i et posaves a la feina, tenies encara tres setmanes més de coll. Quan l’interlocutor ja estava molt nerviós n’hi havia prou de dir-li: “Ja t’ho he enviat, deu ser a Correus”. Efectivament, la mala fama de Correus era merescuda però un cinquanta per cent es devia a la barra dels ciutadans. Quins temps aquells tan plàcids.
Ara les coses ja no son així, algú t’envia un correu electrònic demanant que facis alguna cosa. Si no li contestes al moment, al cap de cinc minuts ja et truca, si dius que estàs reunit, ho proven al mòbil. Si no l’agafes i el desconnectes et deixa un missatge a la bústia de veu.
Amb el temps hem generat tota mena d’excuses equivalents, s’ha penjat el servidor, se m’ha mort l’ordinador, el mòbil m’ha quedat sense bateria, ahir vaig desactivar el senyal del mòbil a l’entrar la reunió i me n’he adonat avui en aixecar-me, m’he deixat el mòbil a casa, he tingut un atac d’un hacker, l’open office -programa que fan servir els progres i jo ho sóc- no llegeix el darrer format del programa que fas servir, el teu mail es deu haver esborrat automàticament perquè l’ordinador els confon amb un spam, etc. El problema que tenen aquestes noves excuses es que només et donen unes hores de marge, no de dies o setmanes com Correus. Anem de mal a pitjor.

Anuncis

One response to “Anar ràpid és molt dolent

  1. Com sempre tens tota la raó. No puc entendre com els grans empresaris són tant poc sensibles, a conciència, amb els treballadors. És increible com tenen tanta cara de viure amb luxe i volen crear una classe treballadora sense possibilitats per empobrir cada dia més el nostre pais. La crisi no va amb ells i nosaltres no podem fer-hi res per evitar-ho.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s