Cop d´estat mundial

Sóc un ingenu, em pensava que si érem bona gent, amants de les lleis i seguíem tots els requisits legals per fer les coses i si, a més, hi havia majories per tirar-les endavant les coses funcionarien. En els darrers mesos han passat i estan passant dues coses que em fan ser molt, però que molt pessimista sobre la salut de la nostra democràcia. El tema de l’Estatut i la política econòmica del govern espanyol. A Catalunya hi va haver unes eleccions al Parlament de Catalunya seguint tots els procediments i garanties necessaris. Es va conformar un Parlament i aquest es va posar a fer un nou estatut. El camí va ser llarg, grans debats, moments de tensió i al final es aprovar l’Estatut de setembre. El camí següent ja el sabeu, no us vull avorrir. Ara resulta que 10 persones que cap ciutadà ha escollit es posen a discutir què els agrada i què no els agrada. Al final decidiran ells sols quin Estatut s’aplica als catalans i de passada canviaran l’Estatut de 1980, posats a fer ja no ve d’aquí.
Hi va haver unes eleccions a diputats al Congrés de Diputats. Es va conformar una majoria i es va nomenar un govern. Aquest va decidir una política econòmica, un cop ben entrada la crisi, resulta que uns homes de Wall Street i uns altres de Brussel·les que ningú ha escollit -els de Brussel·les ningú tampoc els han escollit, bé potser els escullen els de Wall Street com a Joaquín Almunia, un socialista no practicant- li diuen al Govern espanyol que redueixi els sous dels funcionaris, congeli pensions i tiri enrere part de la, poc dotada econòmicament, llei de dependència.
Els habitants de la Unió Soviètica i els seus països satèl·lit van patir un règim despòtic insuportable, però a tots els altres habitants del planeta ens va anar molt bé que algú fes por a aquests éssers sense ànima. (vegeu, per exemple, el llibre La CIA y la guerra fría cultural, de Frances Stonor Saunders).
Quan ens diuen que aquestes mesures les mana “el mercat” no us deixeu ensarronar, el mercat no és res, és una ficció. Ens manen la gent de Goldman Sachs, de Standard and Poors, etc., uns homes que es fan milionaris en qüestió de dies gràcies a xuclar la sang als pensionistes, de Grècia, d’Espanya i de mig món. ?Malparits!
Si exercir la ciutadania de forma sensata i raonable no serveix de res, si del mandat popular se’n riuen, només hi ha dues solucions o bé deixes de participar en un sistema que se’n fot dels ciutadans, o bé ens inventem alguna cosa que faci tremolar als de Wall Street. La desafecció no és un virus estrany que afecta els ciutadans, és que les decisions polítiques importants les pren gent a la nostra esquena i a més contra nosaltres. S’ha privatitzat la política i això ens condueix a l’abisme.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s