Els arbres no ens deixen veure el foc

Ja s’ha dit tot el que es podia dir sobre el foc a Horta de Sant Joan. Però penso que hi ha aspectes que no s’han tingut prou en compte. Hi va haver un temps que si hi havia un foc o una nevada no hi havia cap poder públic que fes res durant dies i dies. Llavors va arribar la democràcia i a poc a poc es va anar fent camí. Per exemple, de primer no hi havia sistemes d’avís ràpid d’un incendi i es van posar moltes torres de guaita en zones estratègiques. Després es criticava que no hi havia prou bombers i es va anar construint un enorme sistema de sufocar incendis. Després es va dir que, bé, hi ha bombers, però no hi ha prou avions i helicòpters. Es van arribar a contractar pilots de les exrepúbliques soviètiques. Després es va dir que ja teníem molts bombers i avions, però calia més formació i es van fer uns cossos d’intervenció immediata especials. Tot plegat és mèrit de tots els governs que hi ha hagut des de 1981 i dels ciutadans amb les seves exigències i els seus diners. I quan ja tenim de tot i som, segurament, un dels països del món més preparats i amb millors sistemes de pre?venció i d’acció contra el foc, arriba la tragèdia d’Horta de Sant Joan.
Ha quedat en segon pla que hi ha dos piròmans. No entenc que hi hagi tòpics com que la gent del territori sap què fer. Quants incendis d’aquestes dimensions ha vist la gent del territori? Un en la vida? I d’això en treuen conclusions? Tampoc entenc que hi hagi qui opini sobre el foc en un punt concret de l’incendi, què saben de l’estratègia general? És com entrevistar un soldat en una trinxera en el desembarcament de Normandia. Quants van desembarcar en platges per confondre els alemanys? Jo segurament no hauria portat els bombers al Parlament, és com fer preguntes als soldats en plena batalla sobre el que han fet o deixat de fer. Era el caos, era una batalla, van fer el que van poder i no tenien temps ni de pensar.
Crec que cal una reflexió més de fons. Els arbres cremats no ens deixen veure la tragèdia. Se’m va acudir veient unes imatges amb uns bombers tapant-se amb mantes ignífugues envoltats de foc per totes bandes. Vagi per endavant que sóc d’aquests que creuen que fins i tot els arbres tenen sentiments, em remeto a l’emocionant discurs de Saramago en rebre el premi Nobel, quan explica que el seu avi Jerónimo s’abraça plorant als arbres del seu hort abans de morir perquè sap que no els tornarà a veure. Però, voleu dir que quan hi ha un incendi els bombers s’han de jugar la vida per salvar arbres? Té certa lògica que s’arrisquin salvant persones encerclades pel foc en masies que es poden incendiar, però més enllà d’això, no caldria que encerclin els focs més de lluny? A vegades sembla que perdem els valors de vista. Potser és que no en sé prou d’incendis.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s