El mercat no existeix

Hi ha molta gent que diu que els mercats parlen. Si un dia sentiu un mercat parlar, millor busqueu un especialista. Des de fa molts dies ens expliquen que cal fer “reformes estructurals”; quan sento aquesta expressió em poso la mà a la butxaca. Normalment vol dir atracar els pensionistes, robar els mileuristes, a tots els malalts crònics i gent amb diferents grau de dependència, deixar que la gent es mori de malalties curables tot reduint la despesa de salut -això sí, a la indústria farmacèutica no la toquem quan és la despesa més important-. Cap proposta del “mercat” és mai a favor de la gent. El “mercat” és doncs un psicòpata que vol atracar la seva pròpia mare i el seu germà discapacitat. Valent l’individu que s’atreveix amb aquesta pobre gent!
Però anem a veure qui és el “mercat”. Tothom dóna per sabut qui és el “mercat” i una part molt important d’economistes al seu servei -si no estàs al servei del mercat et diuen que no ets bon economista- afirmen, sense caure’ls la cara de vergonya, que saben interpretar-lo en cada moment. Tots els que parlen en nom del “mercat” són com els torquemades de la inquisició, que parlaven en nom de Déu i no paraven de torturar la bona gent fins fer-li confessar pecats inexistents. Com inexistent és el perill de no pagar un ridícul deute públic espanyol, molt menor, per cert, en proporció que el dels EUA.
Després d’una llarga investigació periodística que es mereixeria el premi Ortega y Gasset, he arribat a una conclusió: el mercat no existeix! Hi ha uns perillosos delinqüents i gàngsters que es disfressen de “mercat”, són la gent de l’FMI, uns individus que tenen una curiosa teoria, per una banda que els governs amb els impostos dels poble salvin els bancs, però després que “mai l’economia ha de ser segrestada per la política”. Molt bonic! Són individus que ja van ser desemmascarats fa molt anys per Joseph Stiglitz, premi Nobel d’economia que va publicar l’any 2002 un llibre en què explicava que estàvem en mans de bojos “fonamentalistes de mercat” que ens portarien al desastre. Era la conclusió del seu pas com a vicepresident del Banc Mundial. Quan ara tots aquests espavilats diuen que ningú va preveure la crisi menteixen, el problema és que mai llegien les crítiques que se’ls feien. Vegem-ho “Els diners no ?desapareixen així com així. Algú se’ls embutxaca: els especuladors. Alguns especuladors guanyen, d’altres perden, però els guanys de tot el col·lectiu d’especuladors equivalen a les pèrdues del govern. En certa manera, l’FMI manté el negoci de l’especulació.”
Ara han ensorrat el món i ho tornaran a fer, els propers dies ens faran fer una reforma laboral i caminar cap a la privatització de les pensions. Jo fotria una puntada al cul al mercat, a l’FMI i a Wall Street i ja està. I si demanem eleccions universals a l’FMI?

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s