Reflexions sobre la consulta de Barcelona

Han passat uns dies i potser podem tenir una mica més de perspectiva per tal de jutjar el que ha passat a Barcelona. Resulta que hi ha una certa consciència col·lectiva que podríem tenir una democràcia de millor qualitat. En el debat de com aconseguir-ho hi ha moltes idees, una de les quals és que potser se’ns podria consultar als ciutadans moltes més coses. De fet, hem pogut votar la Constitució, l’Estatut -dues vegades- l’OTAN i la Constitució europea. En 33 anys potser no és un gran bagatge.
Van decidir assajar un nou sistema de consultes per a l’àmbit municipal, crec sincerament que és una via a explorar i que podria donar molts fruits. És una paradoxa que a l’Ajuntament de Barcelona s’hagi generat la crisi política més significativa de la seva història -mai un càrrec tan important havia dimitit en 31 anys de rodatge municipal- per un error en una consulta. Segurament va ser un error la forma, el tema de la consulta i el moment angoixant de crisi econòmica que vivim, ara bé, amb la de coses que han passat en tots aquests anys i en el conjunt d’administracions públiques i dimiteix un primer tinent d’alcalde per un tema que entenc que és menor, molt menor.
Crec que l’actitud dels mitjans de comunicació no ha estat a l’alçada. A Barcelona hi ha problemes, és evident, però ha semblat com si la consulta sobre com abordar la reforma de la Diagonal fos la fi del món. Barcelona rep una quantitat ingent de turistes que volen visitar la ciutat i conèixer-la, els executius de les empreses situen Barcelona entre les millors ciutats del món on instal·lar-se, la gent en general està contenta de viure a la ciutat i objectivament l’Ajuntament de Barcelona dóna uns serveis públics de gran qualitat.
Tot i que sé que és anar totalment a contracorrent diré tres coses: 1. Hi ha molts interessos perquè el govern de la ciutat canviï, però el soroll no pot fer-nos perdre de vista que Barcelona continua millorant cada dia. Aneu a Madrid o València i comprendreu la gran diferència. 2. Crec que és totalment injusta la dimissió d’un dels millors polítics del PSC, un home que toca de peus a terra i que té profundes conviccions democràtiques. Per què han de dimitir només les bones persones i els bons polítics? I 3, que tot plegat no serveixi per tal que cap més ajuntament consulti mai més res als seus ciutadans. Prefereixo mil vegades que els ajuntaments s’equivoquin consultant als ciutadans, que no pas 31 anys més sense cap consulta. Això sí que hauria de produir dimissions! M’agradaria que, en aquest tema, algun dia siguem com Suïssa.

Advertisements

One response to “Reflexions sobre la consulta de Barcelona

  1. No puc menys que enamorar-me del que dius. No pares.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s