Hem estirat més el braç que la màniga?

 Hi ha frases com aquesta que han fet fortuna. Sembla que, a més, tots hi hàgim d’estar d’acord. Deixeu-me discrepar, és que si no discrepo no em sento bé, per seguir la corrent no cal escriure. Crec que és una frase que està carregada d’ideologia reaccionària i que segurament és capaç d’expressar alhora moltes mentides. Intenta amagar-nos el fet que hi ha culpables de la crisi i el que és pitjor, ens vol fer creure que el culpable ets tu amic lector i jo. Quina barra!
Hi ha persones que tots coneixem que han estirat més el braç que la màniga, uns perquè quan ja tenien 32 anys han decidit viure junts i comprar-se un pis (potser s’han precipitat i el que havien de fer era esperar-se a tenir 60 anys i llavors anar a la Clínica Dexeus a veure si podien tenir un fill), altres perquè es van comprar un cotxe una mica més gran del que es podien permetre i els de més enllà simplement perquè se’n van anar de vacances a un país llunyà amb un crèdit, quan el que havien d’haver fet era anar-se’n a un càmping de la costa. És veritat que hi ha gent normal que ha pecat, però cal dir-ho, la penitència per a aquesta gent “normal” ha estat dura. El de les vacances ara no surt de l’àmbit de la T-10, el que es va comprar un 4×4 se l’ha venut i la parella d’enamorats que es van precipitar comprant un piset, resulta que s’han quedat a l’atur i no poden pagar la hipoteca. El banc s’ha quedat el pis, viuen a casa els pares d’ella i encara deuen 150.000 euros. És a dir, tots aquests d’una forma o altra pagaran. Per tant cap d’aquests té la culpa de la crisi.
Hi ha un altre tipus de gent que han fet el mateix, per exemple, els hedge funds (per exemple el Centaure Capital, on treballava José M. Aznar) que demanaven crèdits per valor de 100 vegades el seu capital, els Sanahuja (Sacresa) que tenien crèdits per valor de 6.000 milions d’euros és a dir, 1 bilió de pessetes i que òbviament s’han declarat en fallida i no pensen pagar als bancs i caixes que els han deixat els darrers 1.800 milions, o els gestors dels grans bancs i empreses de qualificació de riscos que van fer tota mena de trampes fins i tot contra els seus propis clients. Tots aquests van estirar més el braç que la màniga i quan no han pogut pagar, no els passa res!, nosaltres paguem per ells. Això és el que estem pagant tots mitjançant molts mecanismes, un d’ells anomenat “Farem pagar i Recaudarem tot el que Ordenem al Poble” (FROP)
Ni paguen res, ni pensen pagar res i a més un cop passat el primer ensurt, ens diuen a la resta que hem estirat més el braç que la màniga, que cal fer sacrificis. Quina barra!!!!! Dec ser molt ingenu, però algun d’aquests no hauria d’anar a la presó?

Anuncis

2 responses to “Hem estirat més el braç que la màniga?

  1. Quina raó tens, per Tutatis!

    … i aquesta tarda tots ben alienadets darrera una pancarta que ens diu que NOSALTRES DECIDIM!

    Són els mercats els qui decideixen. La independència de Catalunya és, com el mundial de fútbol, una cosa interessant, pena d’emocionalitat, que fàcilment es converteix en passió i ens domina. Ben administrada deixa les mans lliures als que decideixen de veritat.

    Posats a triar prefereixo el mundial que la independència. No divideix, és viscuda com un joc, com un teatre, és, d’alguna manera, catàrtic, com deia Aristòtil.
    La inpendència és jugar amb foc: de vegades surt bé i de vegades crea guerres, odis, decepcions interminables…

    Necessitem dirigents, és a dir, gent que dirigeixi, no gent que es posi davant de la manifestació, sinó que ens digui la veritat, “aunque duela”, …

    La capacitat de manipular i de ser manipulats és increïble i vamés enllà del que explica l’amin Serrano. Resulta que un señor ha “sustret” 35 milions d’euros del Palau (aquí no solament els paguem el Liceu sinò també el palau), que CDC s’ha beneficiat, i el que dimiteix és el García Bragado. És només un exemple.

    Pujol va dir “som sis milions”. Millet va dir “som doscents, i ens trobem a tot arreu”. Demano que, com a mínim, es presentin: un mom i una foto, sisplau.

  2. El meu regne per un password! El password dels ordinadors de tots aquells que han portat al sistema financer més enllà del límit, d’aquells que s’han revolcat en el fanf de la indecència i que han practicat l’onanisme del poder d’influència, i de tots els que, creient-se per sobre de la moral (perquè les lleis els ho permeten) han jugat a despreciar-nos.
    Doneu-me el seu password, i jo els faré saltar a ells. A tots ells. Els endeutaré fins a l’extrem que no podran pagar ni el paper de bàter que els faré gastar en la nova i miserable etapa que els hi tocarà viure, arrossegant l’esquena i la vergonya pels carrers que han omplert de porqueria i d’amoralitat.
    Doneu-me’l.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s