El budisme i Catalunya

Una part molt significativa de catalans han decidit ser ateus, agnòstics o indiferents, més de la meitat de la població. De fet ja és molt poca la gent que fa fer l’assignatura de religió als seus fills i també és menys d’una tercera part les parelles que es casen per ritual catòlic.
Continua havent-hi una part important de catalans que es declaren catòlics no practicants, una curiosa manera de considerar-se. Hauríem de parlar d’ecologistes no practicants quan ens referim a persones que tot i declarar-se ecologistes, en canvi tenen cotxe i no reciclen les deixalles, per exemple. O socialistes no practicants, serien aquells socialistes que com Joaquin Almunia, en comptes d’actuar i parlar a favor d’aquells qui voten els seu partit es dedica a defensar els interessos de tots els lobbys que es mouen per Brussel·les. Així es dedica a defensar qualsevol idea tan atractiva com que hem de posar una central nuclear al costat de casa nostra, hem de tenir l’acomiadament lliure, gratuït i a càrrec de l’Estat, retallar les pensions inclosa la de la seva mare i així tota mena de coses que fan que la gent es torni boja i vulgui votar esquerres amb entusiasme.
Però ara un grup de persones despistades i molt probablement seguidors del nou guru català Gaspar Hernàndez (la Ràdio Nacional -normal però no preferent- de Catalunya) han posat de moda el budisme per anar en contra del catolicisme. Sembla que en comptes de racionalitzar els seus actes i optar per l’ateisme busquen desesperadament una religió més humana (un oximoron), una religió més espiritual, una religió deslligada dels interessos materials. De fet no trobo gens estrany que el budisme arreli a casa nostra, té a veure amb el tradicional massoquisme català, s’adapta molt a la nostra idiosincràsia nacional.
En canvi jo, que sóc lliurepensador, prefereixo mil vegades el catolicisme que el budisme, almenys en el catolicisme els catalans quan morim, morim. Llavors en funció del que hàgim fet anem al cel o a l’infern, una cosa clara i catalana.
El budisme és molt pitjor que el catolicisme, el budisme m’atreviria a dir que és sàdic.
Al budisme quan morim ens reencarnarem i amb la mala sort que tenim segur que tornarem a néixer catalans, sempre una i una altra vegada, com un bucle. És millor l’ateisme ja que només pots ser català un cop, en el catolicisme també però ressuscites i en tota l’eternitat recordes que ho vas ser i en el budisme ets català un i altre cop i fins l’infinit.

Advertisements

One response to “El budisme i Catalunya

  1. com deien a Cuba,els negres, quien pudiera ser mulato aunque fuera catalán.Potser coneixien el budisme?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s