QUÈ FER DE LA MALA GENT?

Al món hi ha molt mala gent, són els que no volen que els ciutadans opinin de res, no volen que hi hagi eleccions. En cas d’haver d’acceptar eleccions i governs democràtics s’emprenyen perquè els dóna més feina, però els és igual, reuneixen els governs i els diuen el què cal fer.

Volen que els treballadors no tinguin cap dret laboral i que cobrin com menys millor i en cas d’acomiadament siguin els altres treballadors qui ho paguin. No volen pagar impostos, estan folrats de diners però no en volen donar ni una petita part a la societat, són així de rates. No tenen cor ni coherència. No volen que els governs facin res ni gestionin serveis de cap tipus, ni escola pública, ni sanitat publica, ni assistència social, ni pensions, ni habitatge públic, això sí, si algun dels seus bancs-empreses fan fallida per la seva incompetència, llavors exigeixen que amb els impostos de tots se’ls sanegi l’empresa. Per exemple en un país com Irlanda, paradigma del neoliberalisme, han hagut de nacionalitzar un banc privat, aquesta operació costa 10.000 euros a cada irlandès. Déu n’hi do!
Bé, com dèiem, s’ha creat una coalició de gent que volen el mal a la humanitat, són gent amb trastorns mentals greus que necessiten ajuda professional, són gent que fa el mal i no senten res, per no tenir no tenen ni remordiments de consciència. Quina mena d’éssers tan estranys deuen ser? Viuen en un altre planeta? Quina família deuen tenir? Qualsevol ciutadà en el seu lloc no es podria mirar al mirall sense sentir una gran basca. En fi, uns es diuen FEDEA, altres FMI, BM, Goldman Sachs, Standard and Poor’s, BCE, Google, Banc d’Espanya, CEOE, British Petroleum, la llista s’ha anat ampliant als darrers dos anys d’una forma bestial.
I ara tenim un problema, què en fem d’aquesta gent? Fa unes setmanes tot el món va estar pendent de què passava amb els miners d’Atacama, a Xile. 33 persones van quedar atrapades a un mina perquè un empresari es volia fer ric sense complir cap mínima norma de seguretat. Es va muntar un campament a fora de la mina anomenat Esperanza i es va encarregar una perforadora T-130, amb la tecnologia més avançada del món. Hi van participar gent de la NASA i tècnics i científics de mig món. Els diners emprats per salvar aquestes vides ha estat incalculables. S’ha escrit moltíssim sobre la mina d’Atacama, però poc de donar rendibilitat a aquesta enorme inversió. Proposo un nou ús de la mina. Es tracta de detenir i fer viatjar fins allà els amos de món que ens han creat la crisi, i llavors fent un sorteig mundial sobre en quin ordre els anem posant a la càpsula fins fer-los arribar als 700 metres de profunditat, així provin les conseqüències de posar el valor de l’afany de lucre per sobre de tot.