Que es quedi a viure a Barcelona

La influència de l’Església catòlica a Catalunya és cada vegada més petita. Anem a veure quatre dades sobre la situació de l’església catòlica a Catalunya. Preguntats els ciutadans si la religió és important en la seva vida, un 87% de polonesos diuen que sí, segueixen els italians amb un 78%, els irlandesos amb un 62%, els anglesos un 45%, els francesos un 38%… A quin lloc creieu que cal situar Catalunya? En el darrer amb un 33%! A més, preguntats els catalans si es consideren una persona religiosa, diuen que sí un 75% de persones nascudes abans de 1935. En canvi els nascuts entre de 1976 i 1982 es consideren no religiosos o ateus un 74%. No deu arribar ni al 15% la gent que viu en parella casant-se pel ritual catòlic. Els catalans que posen la creueta a la declaració de la renda són només 13 de cada 100.

Amb tot aquest panorama, què ha vingut a fer, el Sr. Ratzinger? Suposo que a intentar aconseguir aturar el que ells anomenen procés de secularització i que nosaltres en diríem el resultat de la lògica de viure en llibertat. És a dir, les persones educades en democràcia han deixat de ser catòliques a marxes forçades, de fet els joves catalans d’una llista de 17 institucions valoraven l’església catalana com la darrera, per sota fins i tot de l’exèrcit espanyol!
Quin és el problema de l’església catalana i de l’espanyola? Que al llarg de la història només ha sabut fer catòlics a la força. Hi va haver un petit període de temps on una part del clergat es va posar al costat dels treballadors i van aconseguir efectivament amb el seu coratge i exemple tenir una àmplia influència en la societat, però els capellans obrers eren una amenaça per a la jerarquia eclesiàstica, que va reaccionar amb una extraordinària duresa, pel que van ser foragitats de tot arreu o se’ls va fer la vida impossible.
L’únic remei que el Vaticà tindria per tornar a tenir influència social -que no poder, que aquest el continuen tenint- fóra canviar de Papa i en comptes del personatge que va represaliar des del Tribunal del Sant Ofici -antiga Inquisició- personalitats com Jon Sobrino, Juan José Tamayo, Pere Casaldàliga, Hans Kung, Leonardo Boff, Benjamín ForcanoJuan Antonio Estrada, hi hauria de col·locar algun d’ells, i això és impossible. Com tothom sap, l’esperit sant que ungeix papes és d’extremadreta.
Com més hores el Papa estigui entre nosaltres envoltat pels bisbes i la CEE, i com més parlin, més agnòstics hi haurà. A més, mireu si n’és d’estrany aquest Papa que va prohibir les misses a Barcelona el diumenge passat. Us imagineu que algú altre prohibís les misses a Barcelona. Ningú escolta els bisbes i ells mateixos prohibeixen les misses, el somni de Buenaventura Durruti s’ha fet realitat.

Anuncis

One response to “Que es quedi a viure a Barcelona

  1. la única esglesia que il.lumina és la que crema

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s