Per què hi ha «ni-nis»?

Ara sembla que, de cop, la societat catalana ha descobert que hi ha joves que ni estudien ni treballen. No deixa de ser increïble que un tema que s’arrossega des de la universalització de l’escolarització als anys vuitanta, el descobrim precisament ara. Fa dècades que un de cada tres joves abandona els estudis abans d’hora.

En descobrir-ho, al que s’ha dedicat quasi tothom és a culpabilitzar els mateixos joves de tots els mals, en comptes de considerar-los les víctimes del nostre model social, educatiu i econòmic.

Una de les causes que hi hagi “ni-nis” és una frase que ha fet fortuna i molt de mal: “Estudiar no serveix de res”. I com que una part de joves sense qualificar han aconseguit durant aquests darrers anys tenir sous força ben remunerats, s’ha reblat el clau d’una impostura. Tothom sabia que el model dels seixanta i setanta, quan treballadors sense formació s’havien guanyat bé la vida, ja no es mantindria mai més.
Però la frase és molt més greu del que sembla. Es diu que estudiar no serveix de res i s’argumenta dient que un universitari no troba feina del que ha estudiat. En primer lloc s’amaga el fet que entre un universitari i un “ni-ni”, té moltes més possibilitats de quedar en atur el sense estudis i que un universitari acabarà guanyant el doble que un sense estudis. Però més enllà, suposem el cas de dos joves, un que estudia a la universitat i un que no, i suposem que els dos estan a l’atur. Al que va a la universitat, estudiar no li haurà servit per a res? Si pensem o diem que no, llavors la frase és directament feixista. Adquirir cultura, coneixements, tenir criteri, esperit crític, etc., no serveix per a res?
Hem de tancar les facultats que no estiguin enfocades al mercat laboral ni a les necessitats de les empreses? Tanquem història, filosofia, filologies, etc…

El capitalisme està ple de contradiccions i una d’elles, potser la més fonamental, és que els capitalistes rebutgen pagar per cap concepte que tingui a veure amb la comunitat -per exemple en educació en un sistema públic- però en canvi necessita treballadors amb molta formació. Com es pot resoldre doncs aquesta equació? Senzillament, amb polítics que no facin cas ni al mercat ni als capitalistes i que facin pagar als rics l’educació pública, per exemple, per mantenir escoles, instituts i facultats on la ciutadania adquireixi cultura.
I cal que expliquin els joves que sense cultura no és que no hi hagi feina, és que no tindran cultura, ni autonomia moral, ni capacitat de presa de decisions, ni criteri per la decisió, ni llibertat.

Anuncis

3 responses to “Per què hi ha «ni-nis»?

  1. Amic meu! Les esquerres han inventat, amb un acord felicíssim amb les dretes (PSOE+ICV+ERC+CIU), mentre la ultradreta reia i duia els seus fills a les escoles privades, si pot ser estrangeres (PP; i de nou, alguns del PSC!!: quins girs, la història oi?), un sistema que ha deixat de ser “ensenyament” (aprenentatge) per passar a ser “educatiu” (per impotència familiar), tot amanit amb la perversitat pedagògico-psicològica. Així, dons, efectivament, tots ells i elles han arribat a l’acord que NO CALEN FIILÒSOFS, NI FILÒLEGS, NI HISTPRIADORS NI… cap d’aquests especialistes que escalfen el cap als joves i que NO SÓN PRODUCTIUS, perquè les indústries (ara substituïdes pels serveis d’aquest aís turístic) NO ELS NECESSITEN.
    Aquesta conxorxa de manaies (és curiós, com tots i totes ells i elles junts i juntes coincideixen) han organitzat uns instituts-guarderia on no es dóna cultura per no fer sentir malament als menys dotats i perquè el que interessa és promocionar l’FP. L’FP estava malament i el BUP bé: socialitzem la misèria: tothom FP! Són útils, ma d’obra “preparada” i, sobretot reben una formació “funcional” que no els fa pensar i els fa feliços i productius: el Món Feliç i els nostres fills, preparats als centres privats aniran a la universitat.. si pot ser estrangera.
    Així, doncs, amiguet meu, SÍ, CAL TANCAR TOTES LES FACULTATS INÚTILS, ABOLIR TOTES LES CARRERES IMPRODUCTIVES, AMB POCS MATRICULTAS (on s’és vist, una facultat de llengües per a quatre mussols? a què es pensen dedicar, els imbècils que estudien aquesta imbeci·llitat de la literatura?) I FER QUE TOTS ELS JOVES I LES JOVES FELIÇOS/FELICES ESDEVINGUIN “PRODUCTORS”: que pensin uns altres (o els nostres fills, he!he!).
    VISCA QUE T’ALLUNYA I RIURE!!

  2. No donis idees sobre tancar els Departaments d’història de les universitats que encara hi haurà algú que et farà cas.

    Salutacions Jordi,
    Sempre llegeixo els teus articles.

  3. Anem a veure, s’han de destacar tres punts:
    1- Al final els poders fàctics, polítics, empresarials, etc. Han aconseguit polaritzar el pensament i la opinió de la gent ( esquerres, dretes. Socialistes, neoliberals).
    2- La pròpia història molt recent ens ha demostrat que per fer massa de ciment no feia falta titulació universitària. I a sobre, un es guanyava molt millor la vida.
    3- Els problemes actuals, digui el que digui el Sr. Mas i altres, sí que és un problema de classes. I res més!
    4- Pensar és important, raonar és molt important, però ser crític fins i tot amb aquells que diuen defensen les teves idees també.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s